Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
Cantacuzè
Història
Família distingida de l’Imperi Bizantí, enllaçada des del s XII, per matrimonis, als emperadors.
D’origen grec, al s XI era una de les famílies feudals més poderoses de Tràcia Joan Cantacuzè fou coronat emperador de Bizanci conjuntament amb Joan V, casat amb la seva filla Helena Associà a l’imperi el seu fill Mateu Cantacuzè 1354-57 i concedí el despotat de Mistra a un altre fill, Manuel Cantacuzè , al qual succeí l’esmentat Mateu, pare de Demetri Cantacuzè , desposseït el 1384 del despotat, i de Joan Cantacuzè , titulat dèspota de Mistra la filla d’aquest, Helena Cantacuzè , es casà amb Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona Caiguda Constantinoble en poder dels turcs 1453, la família…
democràcia popular
Política
Règim polític establert al final de la Segona Guerra Mundial a diversos estats de l’est i sud-est d’Europa, vigents fins els anys 1990-91.
L’integraven els estats de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Iugoslàvia, Bulgària, Albània i, fins a un cert punt, República Democràtica Alemanya Sorgirí com a conseqüència de la derrota de les forces de l’Eix, l’avanç soviètic sobre Alemanya i la lluita interior de resistència Es crearen sota la direcció dels partits comunistes com a modalitat de la dictadura del proletariat en estats on hi havia forts partits socialistes, que foren integrats Romania, Polònia, Txecoslovàquia o camperols, que foren dissolts Polònia i Hongria Sotmeses a una estricta tutela…
Atlas linguistique de la France
Atles lingüístic dels parlars gal·loromànics, dirigit per Jules Gilliéron i amb les enquestes fetes per E. Edmont, publicat des del 1902 fins al 1910.
Té dotze volums És el primer gran atles lingüístic de la Romània
Pacte Tripartit
Història
Tractat militar signat a Berlín, el 27 de setembre de 1940, per Alemanya, Itàlia i el Japó, en el qual es comprometien a ajudar-se mútuament per tal d’aconseguir els espais vitals mínims necessaris i crear un ‘‘ordre nou’’, repartint-se les respectives zones d’influència.
Pel novembre d’aquell mateix any s’hi adherien Hongria, Romania i Eslovàquia, i pel març del 1941 Bulgària i Iugoslàvia
iod
Lingüística i sociolingüística
Denominació presa de la desena lletra dels alfabets fenici i hebraic, que serveix per a indicar la i semiconsonant (j) i també la semivocal (i).
Els grecs, amb el nom de ιῶτα, l’adoptaren per a anomenar la lletra I En les llengües de la Romània, el seu tractament fonètic ha originat diverses inflexions
rossinyol bastard
Agustín Povedano (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 14 cm, que és semblant al rossinyol, però amb les parts superiors més fosques i les inferiors més blanquinoses.
Habita en maleses prop de rius i aiguamolls, a tota la península Ibèrica, a l’Europa mediterrània, Romania, Bulgària i al nord-est d’Àfrica És comú als Països Catalans
Miquel II de Valàquia
Història
Voivoda de Valàquia (1593-1601), de Transsilvània (1599-1601) i de Moldàvia (1600).
Alliberà Valàquia dels turcs, amb la victòria de Calugareni 1595 Reuní, amb la possessió de la Transsilvània i de la Moldàvia, tota la Romania Fou mort per la traïció del general imperial Basta
Ion Brǎtianu
Història
Polític romanès, participà en el moviment nacionalista del 1848.
Cap del partit liberal, intervingué en el reconeixement de la independència de Romania 1878 El 1881 participà en l’enderrocament del govern i formà part d’un govern autoritari El 1888 es retirà pressionat per l’oposició
Dumitru Radu Popescu
Literatura
Escriptor romanès.
En 1981-89 presidí la Unió d’Escriptors de Romania Publicà, entre altres obres, Fuga 1958, Somnul pāmǐntului ‘El somni de la terra’, 1965, Cāruta cu mere ‘El carro de pomes’, 1974 i Iepurele şchiop ‘El conill coix’, 1980