Resultats de la cerca

Representa la tendència occidentalista dins el realisme soviètic Pintà, inspirant-se en fets de la Revolució, La defensa de Petrograd Decorà els sostres de les estacions Majakovskaja 1938 i Novokuzneckaja 1943 del metro de Moscou

Estudià amb Glière a Moscou Autor d’obres per a orquestra d’estètica realista, com La foneria d’acer 1926, l’opereta antifeixista Friedrich Barbarossa i peces per a piano Compongué també simfonies, música de cambra i vocal

Bolxevic moderat i president del Consell de Comissaris del Poble 1924-30, fou destituït perquè s’oposà a les collectivitzacions agràries Acusat per Stalin de desviacionisme dretà, fou condemnat a mort en el tercer procés de Moscou i executat

Es graduà a Moscou el 1927 Féu recerques i publicacions sobre la teoria d’equacions en derivades parcials, la teoria de probabilitats i les equacions diferencials ordinàries Fou condecorat amb l’orde de Lenin i rebé diversos premis, com el de l’estat 1946

Estudià a l’acadèmia de belles arts de Peterburg La seva obra una gran part de la qual és a la galeria Tret'akov, de Moscou, molt expressiva i d’un ric colorit, anuncia la pintura russa d’avantguarda del començament del segle XX

Professor a la Universitat de Moscou des del 1930 i especialista en àlgebra, és autor de Teorija grupp ‘Teoria dels grups’, 1944, premi de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS, 1946 i de Kurs vyssey algebry ‘Curs d’àlgebra superior’, entre altres obres

Deixeble de Butlerov, de Baeyer i de Kolbe, fou professor a Moscou, Kazan’ i Odessa Descobrí l’àcid butíric, i féu importants treballs en el camp de la química del petroli Les seves aportacions teòriques han estat valuoses, sobretot la regla que duu el seu nom

Professor a la Universitat de Moscou, féu importants recerques sobre la teoria de les funcions reals, sobre la teoria de la mesura i sobre lògica intuïcionista Proposà l’axiomàtica de la teoria matemàtica moderna de la probabilitat, coneguda amb el nom d' axiomàtica de Kolmogorov probabilitat

Estudià a Peterburg amb Rimskij-Korsakov Fou professor 1893-1906 i director 1906-23 del conservatori de Moscou La seva obra, influïda pels seus estudis de música popular georgiana i armènia, inclou òperes, com Àsia 1900, i peces simfòniques, com Rapsòdia armènia 1895 i una Suite catalana 1934

Es formà a Lleida i estigué relacionat amb el Cau d’Art L’any 1933 exposà al Casino Independent Després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a l’URSS i abandonà la tasca d’escultor, que reprengué el 1965 L’any 1968 feu una nova exposició a Moscou