Resultats de la cerca

Vers el 1474 era mestre de capella de la catedral de Girona De la seva obra s’ha conservat un sanctus, un benedictus, a tres veus, i el motet Improperium expectavit , a quatre veus

Gravador d’encunys a la seca de València 1399, amb Joan Diona acabà el retaule d’argent de la seu de València 1423 i és autor del reliquiari del rei Martí i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d’Alfons el Magnànim

Hom en conserva quatre teles de la vida de la Mare de Déu Palma, Mallorca, església de Santa Eulàlia i dues pintures al retaule major de Sóller Potser fou parent seu Jaume Morei Palma, Mallorca 1696 — 1750, pintor, autor de la decoració de la volta del presbiteri i d’altres pintures a Sant Miquel, a Palma Dins els convencionalismes de l’època, tots dos mostren una notable correcció

Documentat entre el 1360 i el 1380 Per la seva tècnica sembla pertànyer a l’escola de retaules de pedra iniciada per Cascalls tríptic de pedra de la capella de Sant Pere de l’església de Sant Llorenç de Lleida, fundada per Pere Sagrassa 1318, retaule que costejà el seu successor del mateix nom i cognom D’estil similar és la coneguda Verge dels fillols , d’alabastre parròquia de Sant Llorenç, que sense cap mena de dubte presidí el retaule major de la Seu de Lleida i que és la seva obra cabdal 1366-80, de la qual resten alguns fragments en relleu

Dominicà 1778, fou cronista de l’orde i de la ciutat i Regne de València Publicà la primera part d' Observaciones histórico-críticas a las trovas intituladas de Mosén Jaime Febrer 1804, l’autenticitat de les quals discutí encertadament, Compendio histórico de todas las epidemias padecidas en Valencia antes del año 1647 1804, Memorias histórico-críticas de las antiguas Cortes del reino de Valencia 1810, i deixà inèdites diverses obres d’història i de filologia, en gran part desaparegudes

Nebot de Joana de Borja germana de Calixt III, muller de Mateu Martí Establert a Roma, prop de Roderic de Borja, era cubiculari pontifici quan el 1473 fou nomenat bisbe de Sogorb, diòcesi que no visità mai Creat cardenal per Alexandre VI el 1496, el 1497 rebé en comenda el bisbat de Bagnorea El 1498 renuncià el bisbat de Sogorb a favor de Joan Marrades, mort el qual 1499 el reprengué, i el tornà a renunciar el 1500 a favor del seu nebot Gilabert Martí Ferran II ennoblí la seva família

Adscrit a la rebosteria de l’infant Joan, hom li concedí l’escrivania de la lleuda de Cotlliure 1379, la de la governació de Rosselló i Cerdanya i la batllia de Cervera 1381 El 1383, essent ja reboster de la infanta Violant, en fou nomenat de l’infant Joan Destituït per pressió de les corts, acusat de malversació i processat per l’infant Joan 1384, es passà al bàndol del rei Pere el Cerimoniós, que el nomenà receptor de les multes imposades als oficials del seu fill 1386 Pres entre els seguidors de la reina Sibilla pel gener del 1387, el llavors ja rei Joan I el condemnà per traïció i lesa…

Fou canonge penitencier de la seu de Mallorca A Palma millorà la casa d’educació d’òrfenes 1629 i fundà el collegi de la Sapiència 1635 Amb l’aprovació d’Urbà VIII redactà les Constitutiones in lulliana Baleari Maioricae Colleggio BV Mariae Sapientiae observandae publicades el 1834

El 1337 succeí Ramon Despuig en la construcció del claustre gòtic de la catedral de Vic, on treballà fins el 1350 Sembla que són obra seva els finestrals amb calats gòtics i frisos historiats sobre la creació, la vida de sant Pere i diversos temes vegetals i de bestiar fantàstic

Anà a Magúncia a estudiar lullisme amb Guido Salzinger A Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Llull del dominicà Sebastià Rubí