Resultats de la cerca

Partidari de l’emperador Frederic I Barba-roja, a la mort d’Adrià IV 1159 cooperà a l’elecció de l’antipapa Víctor IV , després de la mort del qual el representant imperial Reinald de Dassel el féu elegir papa Canonitzà Carlemany a Aquisgrà 1166 i coronà a Roma l’emperadriu Beatriu 1167

Lluís el Piadós, essent rei d’Aquitània, li encarregà, el 798, d’ocupar i custodiar els castells d’aquestes comarques potser com a comte Acompanyà el rei Lluís en les expedicions de conquesta de Barcelona 801 fins a Tortosa Carlemany el nomenà 813 comte d’Urgell-Cerdanya-Conflent, d’on sembla que era originari Era d’ascendència visigoda

Fill segon de Carlemany , fou coronat a Roma, quan tenia només cinc anys, per Adrià I 781 Lluità contra els àvars 796 i prengué part en la campanya de Baviera 797 Saquejà les illes de Venècia, però no reeixí a sostreure-la de l’imperi Bizantí 810 A la seva mort el regne d’Itàlia tornà a unir-se a l’imperi Carolingi

Contribuí al desenvolupament del text i de les melodies de les seqüències religioses Escriví les Gesta Caroli , ornant la figura de Carlemany amb elements propis de l’èpica També deixà un ampli Martyrologium i una Notatio sobre diversos comentadors de la Bíblia El seu tractat sobre la teoria musical es perdé i, per tant, hom en desconeix l’abast Fou beatificat el 1512

Ambaixador de Carlemany a Bizanci 813, mestre a l’escola palatina de Lió Fou un dels representants de l’anomenat renaixement carolingi escriví diverses obres sobre temes litúrgics, entre les quals sobresurt el llibre De ecclesiasticis officiis , que tingué molta influència sobre el desenvolupament ulterior de la litúrgia Algunes de les seves opinions foren condemnades pel sínode de Quierzy l’any 838

Successor d’Etelbald Casà dues filles seves amb els reis de Wessex 789 i Northúmbria 792, fet que contribuí a la consolidació de l’hegemonia de Mèrcia sobre els altres regnes anglosaxons Fou el primer a prendre el títol de rei d’Anglaterra i el 796 signà un tractat de comerç amb Carlemany Construí el mur d’Offa, que separa Anglaterra del País de Galles

Agredit pels seus enemics romans, es refugià prop del duc de Spoleto i a Paderborn Saxònia, des d’on tornà a Roma, amb l’ajut de Carlemany Coronà aquest emperador d’Occident 800 i li confià el paper de protector i defensor de l’Església i del papat Malgrat tot, es mantingué independent a nivell doctrinal La seva festa se celebra l’11 de juny

Degué ésser encarregat de la policia de la Mediterrània catalanobalear en ocasió de l’organització naval creada per Carlemany el 810 per a fer cara a la pirateria normanda i sarraïna El 813, amb el seu estol desféu en aigües de Mallorca cristiana encara una expedició sarraïna hi capturà vuit vaixells i alliberà més de cinc-cents captius El seu nom fa suposar que era de Catalunya o de Septimània

El 782 feia executar un jutjament dels comissaris de Carlemany a favor de Daniel, arquebisbe de Narbona, en contra de les pròpies pretensions sobre els béns de les esglésies de Sant Just i Sant Pastor, Sant Pau i Sant Esteve de Narbona Afavorí la fundació de l’abadia de Sant Joan i Sant Llorenç de Caunes, al Narbonès Hom té constància que el 791 havia estat succeït per un comte Magnari

Successor d’'Abd al-Raḥmān I, derrotà el seu germà Sulaymān, que pretenia el poder a Toledo, i hagué de sufocar amb l’ajuda del muladí Mūsà ibn Fortun una rebellió a la Frontera Superior, de Saragossa a Tortosa Féu diverses incursions contra el regne astur Àlaba el 791, Galícia i Oviedo el 794, i Astorga el 795 i contra Carlemany saqueig de Girona, el 793, i dels voltants de Narbona