Resultats de la cerca

Representant de la poesia llicenciosa i mordaç, atacà amb poemes satírics Lisímac de Tràcia i Ptolemeu II Filadelf, que el féu empresonar i morir negat Hom ha conservat de les seves obres alguns fragments escrits en dialecte jònic i en versos sotadeus tetràmetres jònics a maiore La seva figura gaudí d’una gran popularitat entre els escriptors romans

Visqué i ensenyà a Alexandria i Roma La seva obra, conservada només en breus fragments, no permet de refer el seu pensament, conegut sobretot a través d’ Ireneu de Lió i de Tertullià i desenvolupat per Ptolemeu, Heracleó i Teodot valentinianisme Recentment hom li ha atribuït l’ Evangeli de Veritat , trobat en versió copta a Nag-Hammadi gnosticisme

Fou regent de Macedònia durant les aventures orientals d’Alexandre A la mort d’aquest 323, mantingué la idea de l’imperi, sobretot una vegada mort Perdicas s’alià amb Ptolemeu i es féu nomenar regent per l’assemblea de tot l’exèrcit L’imperi es mantingué fins a la seva mort, que representà el senyal de desbandada per a tots els generals

El territori dels cèltics celtici era conegut pels romans com a Baeturia , però Ptolemeu els atribueix l’Algarve, territori del qual degueren ésser desplaçats els vells ocupants, els cinets Eren ciutats dels cèltics Nertobriga Fregenal de la Sierra, Segida prop de Zafra, Contributa Iulia Fuente de Cantos, Curiga, i altres Foren inclosos a l’època romana dintre del convent jurídic hispalense de la Província Bètica

Net d’Antígon Monòftalmos i fill de Demetri I Fundà una dinastia que es mantingué durant un segle en el domini de Macedònia Vencé Pirros de l’Epir quan tornava d’Itàlia També s’hagué de defensar d’una guerra organitzada per Ptolemeu II, que tenia por del poder que havia aconseguit Morí molt vell, després de portar a terme una gran obra cultural a Macedònia

És autor d’una obra descriptiva important de tota la Terra, coneguda a través de Ptolemeu, el qual, bé que la criticà, s’hi basà i n'extragué moltes dades Marinos enllaçava amb la tradició d’Eratòstenes, Hiparc i Posidoni pel que fa a la geografia matemàtica i la cartografia, però el seu mèrit principal és d’haver enriquit les cartes geogràfiques amb nombroses dades noves

Hom creu que fou l’últim científic encarregat del Museu d’Alexandria Escriví uns comentaris relatius a l’obra de Ptolemeu que consten d’onze llibres Junt amb Procle, defensà l’existència del fenomen de la precessió dels equinoccis És autor d’una edició comentada de dues obres d’Euclides, els Elements i l' Òptica , i possiblement de la Catòptrica , que originàriament fou atribuïda a Euclides

A Toledo estudià l' Almagest de Ptolemeu i el traduí al llatí 1175 També traduí de l’àrab un conjunt d’obres d’astronomia, d’astrologia, d’aritmètica, d’àlgebra, de geometria, de geomància, de filosofia i de medicina d’al-Farġānī, Avicenna, etc La seva contribució fou decisiva per a la difusió de la ciència àrab i de la ciència grega, a través dels àrabs, a Europa

Desterrà els seus adversaris, repartí terres entre 4 000 periecs, els quals féu ciutadans de ple dret, i reformà l’exèrcit Decidit a controlar la lliga aquea, obtingué la victòria de Megalòpolis 227 i prengué les ciutats d’Argos i Corint 223 La intervenció macedònia frustrà, però, els seus plans, puix que fou vençut a Sellàsia 221 Fugí a Egipte, on Ptolemeu Filòpator l’empresonà i el féu assassinar

És autor d’un comentari al Planisferi de Ptolemeu i d’una edició corregida de les taules astronòmiques d’al-Hwārizmī traduïda per Adelard de Bath Hom li atribueix diversos tractats d’alquímia, un dels quals, Ġīyāṯ al-hakīm , devia ésser l’original del Picatrix 1256 d’Alfons X Sembla que contribuí a la difusió, a Al-Andalus, de l’obra enciclopèdica dels Ihwān al-Ṣafā ‘germans de la puresa’