Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
Caenorhabditis elegans
Biologia
Espècie del fílum dels nematodes, un cuc cilíndric en forma de fus.
Organisme molt emprat en estudis de genètica i de desenvolupament embrionari, té un nombre constant de cèllules somàtiques 959 l’adult hermafrodita i uns llinatges cellulars invariants Fou el primer animal del qual es disposà de tota la seqüència del genoma, publicada al desembre del 1998 El seu estudi demostrà que els anomenats organismes superiors animals i plantes no difereixen gaire dels anomenats inferiors bacteris pel que fa a l’estructura genètica
Jean-Frédéric Bazille
©
Pintura
Pintor.
El 1862 anà a París i treballà a l’obrador del pintor Charles Gleyre, on conegué Monet, Renoir i Sisley, amb els quals formà un nucli d’impressionisme embrionari, anomenat Grup dels Quatre La seva obra, truncada prematurament, és lluminosa i té molts punts de contacte amb la del Manet preimpressionista Hom considera La Réunion de famille 1867, retocada el 1869 la seva obra mestra La Réunion de famille 1867, de Jean-Frédéric Bazille ©
Eric F. Wieschaus
Biologia
Biòleg nord-americà.
Es doctorà en biologia el 1974 a la Universitat de Yale En 1975-78 treballà a la Universitat de Zuric i del 1978 al 1981 dirigí el Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg Des del 1981 és cap del departament de biologia molecular de la Universitat de Princeton Compartí el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1995 amb CNüsslein-Volhard i ELewis pels seus descobriments sobre el control genètic del desenvolupament embrionari
cefalització
Biologia
Tendència evolutiva dels animals a diferenciar una regió anterior del cos en la qual es localitzen les estructures i les funcions nervioses , els òrgans dels sentits i els apèndixs bucals, i que es converteix en el pol motor, sensitiu i nutritiu de l’animal.
Comporta la individualització d’una part del cos cèfalon, cap destinada allotjar i a protegir els centres nerviosos En els animals diploblàstics —porífers, cnidaris i ctenòfors— la cefalització és quasi nulla Aquest procés fa un gran pas quan, en el curs de l’evolució, apareix un tercer full embrionari, el mesoderma, i la consegüent polarització de l’embrió i de l’animal En els vertebrats, i especialment en els mamífers, la cefalització arriba al seu grau més alt
Edward B. Lewis
Biologia
Genetista nord-americà.
Estudià a la Universitat de Minnesota i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, on fou professor 1946-88 Doctor honoris causa per les universitats de Minnesota EUA i Umeaa Suècia, també fou un estudiós de la bioestadística i la meteorologia El 1995 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb Christiane Nüsslein-Volhard i Eric F Wieschaus, pels seus treballs en biologia bàsica i pels coneixements aportats sobre el control genètic del desenvolupament embrionari
contracció cardíaca
Biologia
Moviment de les fibres musculars del cor que fan que es contregui i impulsi la sang cap a les diferents portes del cor.
L’impuls sanguini en el tub cardíac embrionari és efectuat a partir de moviments peristàltics que es propaguen regularment a partir del si venós Alhora que progressa el desenvolupament, es diferencien els anells musculars sinoatrial, atrioventricular i ventriculobulbar, dels quals surten una part de les fibres miocardíaques En els peixos, amfibis i rèptils no hi ha un sistema especialitzat conductor de la contracció cardíaca Solament en els mamífers hi ha una separació real entre els músculs contractors i les fibres neuromusculars conductores fibres de Purkyně, que constitueix el…
embrió
Botànica
Esporòfit de les plantes superiors en la primera fase de creixement, abans de la germinació.
Es forma per divisió del zigot produït per la unió de l’ovocèllula del sac embrionari amb un nucli espermàtic del tub pollínic Els teguments del primordi seminal es transformen en l'episperma, que embolcalla i protegeix l’embrió, el qual és acompanyat sovint d'endosperma L’embrió, un cop format del tot en la llavor, entra generalment en un període de letargia, que acaba en germinar la llavor Un embrió d’angiosperma desenvolupat comprèn la radícula, un o dos cotilèdons, l’hipocòtil, l’epicòtil i la plúmula
desenvolupament postembrionari
Biologia
Procés de diferenciació i de maduració que transforma l’animal nounat en adult mitjançant una sèrie de diferenciacions de teixits i òrgans per a arribar a la maduresa sexual.
Pot ésser directe o indirecte, segons l’estadi assolit per l’individu a la fi de la fase embrionària Tenen desenvolupament directe els animals que, després d’un llarg període embrionari, durant el qual consumeixen les nombroses substàncies de reserva emmagatzemades en l’ou o bé provinents de la mare, neixen amb tots els caràcters morfològics dels adults i els manca solament la maduresa sexual Els animals amb ous pobres en vitellina neixen en forma de larva i els cal un desenvolupament indirecte , durant el qual presenten una sèrie de modificacions morfogenètiques metamorfosi
segmentació metamèrica
Biologia
Zoologia
Repetició d’una sèrie d’elements pertanyents a cadascun dels principals sistemes orgànics del cos al llarg del seu eix anteroposterior o de l’eix d’un apèndix.
Molt ben definida en anèllids i artròpodes, la segmentació metamèrica dóna lloc a unitats anomenades segments o metàmers , d’estructura fonamentalment similar Cada anell del cuc de terra és un segment que conté un conjunt de vasos sanguinis, formacions epidèrmiques, sistema nerviós, òrgan excretor, etc, que es repeteixen amb petites variacions en cadascun d’ells Els vertebrats posen de manifest una segmentació metamèrica en el desenvolupament embrionari somita, bé que limitada sobretot a unes parts del sistema nerviós, als músculs i a l’esquelet, i no manifestada en l’epidermis,…
branquiürs
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, integrada per individus paràsits temporals de peixos marins i d’aigua dolça, que neden lliurement passant d’un hoste a l’altre.
Són de dimensions petites i tenen el cos aplanat, amb una closca cefalotoràcica en forma d’escut que protegeix el cap i els tres darrers segments toràcics Tenen quatre parells de potes toràciques de funció nedadora L’abdomen és bilobulat, no és segmentat i no porta cap apèndix A la part cefàlica tenen dues antenes molt curtes, un ull imparell nauplià i un parell d’ulls composts i mòbils Les maxilles són transformades en un parell de ventoses que asseguren l’adhesió a l’hoste Els sexes són separats el desenvolupament embrionari és directe, i les larves són semblants als adults/>