Resultats de la cerca

Deixeble d’Estrató, visqué la major part de la seva vida a Alexandria i ensenyà al Museu La seva obra científica fou nombrosa, però només n'ha pervingut De la magnitud i la distància del Sol i de la Lluna , on, per primera vegada, era afirmat que el Sol és molt més gros que la Terra unes 300 vegades segons els seus càlculs Formulà, també per primera vegada, una teoria heliocèntrica completa, probablement vers el 280 aC Segons les fonts arribades, anuncià que “la Terra és un planeta que, com els altres planetes, gira entorn del Sol acompleix aquesta volta en un any” Per a Aristarc, el Sol és…

Hom en troba les primeres manifestacions a Mesopotàmia cap al 3000 aC, a la Xina el 1500 aC, i en dates més imprecises però força posteriors, a la civilització maia Les astrologies primitives, segons la posició i l’aspecte dels astres, preveien el temps i els esdeveniments humans, i regulaven les activitats rituals A Mesopotàmia foren creades regles pràctiques zodíac, horòscop, etc bé que llur fixació fou tardana el primer horòscop babiloni conservat és del segle IV aC L’astrologia, que arribà a Grècia amb les expedicions d’Alexandre el Gran, fou ben acollida pels pitagòrics, i els platònics…

El model més conegut consistia en un cercle de metall que era sostingut amb una anella a la seva part superior i que era mantingut en el pla de la vertical de l’astre observat En dirigir l’alidada que girava a l’entorn del seu centre vers l’astre, una escala graduada situada al cantell del cercle donava el valor de l’altura de l’astre L’astrolabi sembla que era conegut dels egipcis al s III aC encara d’altres n'atribueixen la invenció a Hiparc s II aC En qualsevol cas fou Ptolemeu s II dC qui el descriví en l' Almagest , perfeccionant-lo i diferenciant-lo de les altres armilles…

De localització difícil, ha estat identificat amb els bergistans, o amb un grup dels bergistans, i hom creu que ocupà la Garrotxa i que podria ésser un precedent del comtat de Besalú

Estudià a Barcelona, on vers el 1525 entrà al servei de fra Joan de Quintana, abat de Montaragó i confessor de Carles V, el qual acompanyà a Itàlia amb motiu de la coronació de l’emperador Bolonya, 1530 Estudià lleis a Tolosa, al Llenguadoc, però n’hagué de fugir, perseguit per la inquisició Viatjà, aleshores, per Basilea i Estrasburg, on entrà en contacte amb alguns reformadors Johannes Oecolampadius , Martí Bucer , etc i publicà De trinitatis erroribus libri septem 1531 i Dialogorum de trinitate libri duo 1532, intent d’aclarir els punts més controvertits sobre la Trinitat tanmateix, es…

Les cosmologies construïdes en el decurs del temps han estat reflex de l’ambient fisiconatural i sociocultural del lloc i del moment en què sorgiren Però d’aquesta simple projecció d’experiències quotidianes, com és el cas de les cosmologies primitives, hom ha passat a les construccions metafísiques dels filòsofs i als complicats models matemàtics de la ciència actual A l’Occident la cosmologia és reduïda actualment a una branca de l’astronomia cosmologia 2, i torna a relacionar, per una necessitat intrínseca al propi discurs científic, el que és l’estat actual de l’Univers objecte d’estudi…

Bé que Aviè situï en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels s III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A…