Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
sublitoral
Ecologia
Zona faunística litoral, des del límit de la marea baixa fins al caire de la plataforma continental, habitualment submergida i només descoberta durant les marees excepcionalment baixes.
La vida animal hi és abundant, de manera que és la zona on és efectuada principalment la pesca Aquestes zones varien no solament amb relació a la batimetria, sinó també segons la natura litològica i la configuració de les vores Els animals del sublitoral són condicionats als efectes mecànics dels moviments de l’aigua i s’han de protegir mitjançant closques i cobertes, adherint-se o amagant-se entre la sorra o les escletxes de les roques
Jean-Baptiste Greuze
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor.
Format a Lió i a París ~1750, hi esdevingué aviat famós Fou admès a l’Académie Royale de Peinture 1755 Un viatge per Itàlia 1755-57 no tingué repercussió al seu estil Excellí en una pintura de gènere moralitzant, però aviat es passà sense gaire èxit a la pintura d’història, més prestigiosa Retratista i pintor de figura, féu un tipus femení dolç i sentimental semblant al de la pintura anglesa — El càntir trencat Louvre— El fet d’haver esdevingut acadèmic com a pintor de gènere el vexà i es retirà temporalment Caigut en un cert oblit, tractà de guanyar el prestigi perdut adherint-…
Vigili
Cristianisme
Papa (537-555).
Essent diaca, Bonifaci II el designà per a succeir-lo 532, bé que l’elecció recaigué en Joan II, i després en Agapit I, amb el qual anà a Constantinoble 536 a demanar a Justinià I la reconquesta d’Itàlia, sotmesa als gots Mort el papa a Constantinoble 536, es féu garantir la successió per l’emperadriu Teodora Mentrestant, a Roma, el got Teodat havia fet elegir Silveri Quan Vigili tornà a Roma féu deposar el papa Silveri per Belisari 537 i es féu elegir papa Àvid i ambiciós, feble i violent alhora, féu un trist paper en la qüestió dels Tres Capítols en signà amb reserves la condemna…
mallorquinisme
Història
Moviment l’objectiu del qual és el reconeixement de la personalitat política de Mallorca o de les Illes Balears en el procés integrador dels Països Catalans propugnat pel catalanisme.
Tot i que els escriptors i historiadors mallorquins inserits dins el corrent romàntic historicista acceptaren i estimularen una renaixença cultural autòctona que menà a un acostament real entre Mallorca i els altres països catalans, la societat mallorquina, d’economia agrària i econòmicament poc desenvolupada, no possibilità la politització del moviment fins a la desfeta colonial de la darreria del segle XIX Abans hi havia hagut temptatives, per part de grups federals mallorquins, d’incorporar les illes en els corrents prenacionalistes del Principat, com foren la participació en el Pacte de…