Resultats de la cerca

Es fa en terrenys humits, especialment en maresmes i salobrars Les arrels, les fulles i les flors són emprades en forma d’infusió i de maceracions, per llurs propietats emollients, bèquiques i antihemorroidals Amb la mescla del decuit i de la infusió hom prepara el xarop de malví

Vida i obra Llicenciat en dret canònic i civil, exercí l’advocacia durant poc temps i fou jutge d’Altea a partir del 1893, però aviat abandonà el càrrec per dedicar-se a l’administració de les seves propietats agrícoles i a la seva afició predilecta l’estudi de la literatura, la història i els costums valencians, els resultats del qual donà a conèixer en nombroses monografies, publicacions periòdiques i comunicacions en diferents congressos Així mateix, es convertí en un reputat estudiós de Miguel de Cervantes i amb el temps reuní una valuosa collecció de llibres, revistes i papers diversos…

Vida i obra Llicenciat en dret 1889, participà activament en els congressos d’història de la Corona d’Aragó i en els concursos del “Llegendari català” de la Fundació Patxot, en l’últim dels quals 1929 li fou premiat un Llegendari valencià És autor, entre altres obres, de Martín Juan de Galba, coautor de Tirant lo Blanch 1916, Algo de bibliografía valenciano-vicentista 1920, El folklorevalenciano en el Don Quijote 1922, El derecho consuetudinario en Altea Villa del Reino de Valencia 1927, Folklore valencià Arreplega de llegendes, tradicions i costums del Regne de València 1927 i, sobretot,…

Llicenciat en dret 1899, fou vicepresident de Lo Rat-Penat i membre 1913 i degà 1941-43 del Centre de Cultura Valenciana Participà activament en els congressos de la corona d’Aragó Escriví Martín Juan de Galba, coautor de Tirant lo Blanch 1916, Algo de bibliografía valenciano-vicentista 1920, El derecho consuetudinario en Altea 1927 i nombrosos treballs sobre història, arqueologia i temes cervantistes Publicà tres volums de Folklore valencià Coses de la meua terra 1912, 1920, 1947, dels quals hom ha fet una selecció a Coses típiques de la Marina 1970

Maçó i republicà, fundà diverses revistes, entre les quals “Las Germanías” Gran orador, arribà a ser president de la Junta Provincial d’Alacant del partit federalista de Pi i Margall De la producció en català destaquen els poemes històrics La guerra de les Germanies i L’expulsió dels moriscos , i el sainet Micos i mones, o L’estreno de la Plaça 1888

Estudià a València El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forenses El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País Fou senador per València 1899-1904

Participà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid El 1882 anà pensionat a Roma i després residí dos anys a Buenos Aires Des del 1891 fou professor a l’Escuela de Bellas Artes de Granada És autor del monument al general Narváez, a Loja, de dos apòstols a San Francisco el Grande, de Madrid, i d’altres estàtues monumentals

Músic polifacètic i versàtil, combina una dilatada trajectòria com a solista amb la direcció orquestral d’obres de repertori i òpera, la composició i, sobretot, la creació i direcció d’espectacles escenicomusicals per tot el món Ha estat percussionista de l’orquestra de Concertgebouw d’Amsterdam 1992-98 solista i director artístic de l’Amsterdam Percussion Group des del 1993, i director artístic i titular de l’Orquestra Mundial de Joventuts Musicals des del 2005 Es preocupa particularment de la promoció i divulgació de la música contemporània i ha creat, entre d’altres, els espectacles…

Format a l’Escola de Sant Carles de València i a Madrid Pertangué al segon grup de l’École de París tot mantenint contactes amb Barcelona Exposà per primer cop al Salon Heraldo, de Madrid 1929, i a les Galeries Laietanes, de Barcelona 1930 Participà en el pavelló de la República a l’Exposition Internationale de París el 1938 Exposà individualment a diversos països d’Europa i Amèrica La seva primera obra és figurativa, però molt influïda pel surrealisme i per Picasso i Miró És interessant la seva evolució cap a l’abstracció concreta, que té un cosmicisme molt personal Posteriorment introduí a…

Extrem dret format al BM Granollers, debutà en la màxima categoria amb aquest equip la temporada 1995-96 i guanyà la Copa EHF 1996 Després continuà la seva trajectòria a l’Altea Formà part de la selecció espanyola júnior i de l’absoluta catalana