Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
bufeta biliar
Biologia
Zoologia
Sac piriforme, present en molts vertebrats, situat sota la cara inferior del fetge, on la bilis, secretada pel fetge, s’acumula i es concentra abans d’ésser vessada a l’intestí.
El pas de la bilis de la bufeta al duodè és aconseguit per l’acció del quim en el mateix duodè en produir l’alliberament de colecistoquinina que provoca el relaxament de l’esfínter d’Oddi i una contracció de les fibres musculars de la bufeta biliar Aquesta és anomenada també vesícula biliar
àcid biliar
Àcids biliars
Bioquímica
Cadascun dels esteroides que hi ha a la bilis caracteritzats per la posició cis dels anells A i B i perquè tots els grups hidroxil són en posició a.
Els més coneguts són els àcids còlic , desoxicòlic , quenodesoxicòlic i litocòlic Provenen de la síntesi hepàtica a partir del colesterol i són a la bilis en forma de sals biliars conjugats amb la glicina o la taurina, i donen els àcids glicòocòlic i taurocòlic, per formació de l’amida entre els grup carboxílic de l’àcid biliar i el grup amina de l’aminoàcid
canalicle biliar
Anatomia animal
Cadascun dels canals petits que hi ha interposats entre els hepatòcits.
conducte biliar
Anatomia
Conducte que constitueix les vies biliars extrahepàtica o intrahepàtica.
ascites biliar
Patologia humana
Presència de bilis en el peritoneu, per lesió de les vies biliars.
sal biliar
Bioquímica
Nom genèric d’unes substàncies altament tensioactives i molt solubles en aigua que es troben a la bilis i que tenen un paper important en el metabolisme intermedi com a emulsionants dels lípids.
Són les sals dels àcids biliars conjugats amb taurina o glicina àcids taurocòlic i glicocòlic , principalment Les sals biliars, en disminuir la tensió superficial de les solucions i activar les lipases intestinals, afavoreixen l’emulsió i la digestió dels greixos en el duodè Les sals biliars secretades en el duodè es reabsorbeixen en trams intestinals més baixos, tornen al fetge per la vena porta i són secretades novament, es constitueix així una circuació enterohepàtica d’aquestes sals que representa una veritable economia per a l’organisme En determinades malaties hepàtiques i de les vies…
pigment biliar
Bioquímica
Nom genèric que hom dóna a tota una gamma de substàncies que provenen de la degradació de l’hemoglobina dels eritròcits en el fetge, en la melsa i en la medul·la òssia, i que tenen una coloració verda o groguenca característica.
Els pigments biliars són constituïts per cadenes tetrapirròliques obertes, amb grups hidroxil als extrems Hom sol representar-los com unes cadenes lineals, bé que sembla que, de fet, formen un anell tancat per un enllaç d’hidrogen Els més importants són la biliverdina i la bilirubina, que donen el color marró al contingut intestinal i a la femta
pigment biliar
Biologia
Qualsevol dels pigments existents a la bilis o els seus derivats, com la bilirubina, la biliverdina, etc.
sondatge gàstric
Introducció d’una sonda a l’estómac, a través del nas, per evacuar el líquid gàstric i fer-ne l’estudi bioquímic, per fer un rentatge gàstric o per evacuar l’estómac en cas de parèsia gàstrica postoperatòria.
colecistopatia
Patologia humana
Denominació genèrica de malalties de la vesícula biliar.
Entre les més freqüents destaquen la discinèsia contracció anòmala de la vesícula o els esfínters, la litiasi biliar càlculs en la vesícula o les vies, la colecistitis procés inflamatori precedit generalment per una infecció biliar, fístules perforació de la vesícula biliar, etc