Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
infeudació
Història del dret
Acció d’infeudar.
Com sigui que a Catalunya, seguint l’evolució experimentada a l’Occident europeu, cap al segle X s’havien fos ja en una sola institució el feu i les originàries figures del vassallatge personal i del benefici hereditari, l’acte d’infeudar reflectia formalment la plasmació d’aquells dos aspectes D’una banda, precedia l’homenatge i el jurament de fidelitat per part del vassall a favor del senyor, amb la cerimònia de posar aquell, agenollat, les mans entre les d’aquest darrer, i la consegüent prestació de fiança firma de dret garantidora del compliment dels seus deures de l’altra, seguia la…
comanda
Història
Cessió condicionada d’una possessió o d’un dret, d’un castell o d’una jurisdicció, feta pel sobirà o per un altre senyor superior a un home lliure, el qual per aquest fet li esdevenia vassall, i en percebia les rendes.
Equivalia a infeudació
subinfeudació
Història del dret
Infeudació sota una altra, que constitueix un feu subordinat del primer.
El sistema feudal es regia per subinfeudacions successives, perquè no hi havia senyor que no fos, alhora, feudatari d’un altre de més poderós
baronia
Història
Als Països Catalans, des del s XIII, territori d’alguna extensió posseït amb domini de mer i mixt imperi, amb independència de la categoria social del titular.
Els nobles, els cavallers, les dignitats eclesiàstiques, els ciutadans i també les ciutats posseïen baronies Dins la baronia, la jurisdicció del baró era general i s’estenia a tots els ordres sense altres límits que aquells que provenien de llur dependència del rei o príncep, de les prescripcions dels usatges, furs o costums generals, constitucions i actes de cort, del dret comú i de les condicions imposades en la infeudació castell termenat Els veguers o justícies no tenien jurisdicció dins la baronia el titular d’una baronia prenia part en les corts com a senyal territorial,…
comanda
Història
Fet de posar un feu, per part del tenidor, sota la potestat d’un altre senyor superior ( infeudació
).
Ponç II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1116-1153/54), fill d’Hug II i de Sança d’Urgell.
Els seus anys de govern foren crítics, envoltat per possessions dels comtes de Rosselló i del comte de Barcelona, que l’any 1111 havia incorporat el comtat de Besalú El 1121 renovà l’aliança i jurà fidelitat al comte Gausfred III de Rosselló, però el 1122 Ramon Berenguer III de Barcelona l’obligà a rompre la fidelitat i a declarar-se vassall seu i li enfeudà diverses localitats de la frontera Ceret, Molins, Terrades, Boadella, Figueres Aviat, però, per motius poc coneguts, vers el 1128 ocupà possessions del seu parent Berenguer Renard de Peralada prohibí als seus vassalls de concórrer als…
Jaume II de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Història
Rei de Sicília (Jaume I: 1285-95), comte de Barcelona i rei d’Aragó i de València (1291-1327) i de Mallorca (1291-95), fill de Pere el Gran (Pere II de Catalunya-Aragó) i de Constança de Sicília.
Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En morir Pere II fou coronat rei de Sicília a Palerm…