Resultats de la cerca

Sembla inspirat en les festes celebrades a Roma, al final del mes d’abril, en honor de la deessa Flora El 1323 fou fundada a Tolosa la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors per a la restauració de la poesia trobadoresca i de la llengua poètica occitana el primer certamen tingué lloc pel maig del 1324 —fou premiat amb la viola d’or Arnaud Vidal de Castelnaudari—, i, en progressiva disminució des del s XV, encara se celebraven jocsflorals el 1484 Hom seguia, com a norma dels mantenidors i els participants, el codi gramatical i poètic redactat pel jurista tolosà…

La idea d’elegir una reina fou d’Antoni de Bofarull en la restauració dels JocsFlorals de Barcelona 1859

El Consistori dels JocsFlorals de Barcelona fou considerat en el seu inici 1859 una restauració del Consistori de la Gaia Ciència , que havia estat fundat per Jaume Marc i Lluís Averçó l’any 1393 sota la protecció de Joan I, imitant l’estructura de la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, creada l’any 1323 a Tolosa, al Llenguadoc, amb el propòsit de mantenir la poesia trobadoresca, raó per la qual els membres —cinc burgesos, un teòleg i un noble— foren anomenats mantenidors Als restaurats JocsFlorals de Barcelona, el…

La mateixa tradició ha estat seguida pels JocsFlorals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili

Traslladat de jove a Arenys de Munt, fou tècnic tèxtil i funcionari de la Generalitat Entre el 1929 i el 1936 rebé diversos premis de poesia, entre els quals la viola d’or i argent dels JocsFlorals de Barcelona del 1932 El 1939 hagué d’exiliar-se i, després d’un temps d’internament al camp de Sant Cebrià de Rosselló, s’installà a Londres, on treballà, entre altres feines, com a traductor per a la BBC Fou guardonat amb tres premis ordinaris i proclamat mestre en gai saber als primers JocsFlorals de la llengua catalana a l’exili Buenos Aires…

Secretària del Centre d’Estudis Algueresos 1960 i presidenta 1974, fou guanyadora de nombrosos premis de poesia algueresa als jocsflorals de l’Alguer del 1961 i del 1962, als jocsflorals de París del 1965, i del Premio Ozieri dels anys 1962, 1963, 1967 i 1969 El 1969 organitzà el Cor del Centre d’Estudis Algueresos Collaborà en diverses publicacions locals, com ara Nuova Vetrina

Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocsflorals juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan, instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als JocsFlorals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Publicà en castellà…

Darrer marquès d’Aguilar Durant la Revolució Francesa es refugià a Espanya i residí a Barcelona el 1809 tornà a França i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocsflorals a Tolosa Poeta classicista en francès d’escàs relleu, emprengué la traducció a aquesta llengua de Las flors del Gay Saber , la qual fou revisada i publicada pòstumament per Adolphe-Félix Gatien-Arnoult com a obra pròpia Presentà a l’Acadèmia dels JocsFlorals diversos estudis sobre la història de la llengua romana, identificant el català amb l’occità

Fou mestre d’escola a Portvendres i a Ba-nyuls de la Marenda, on, a la festa de les lletres catalanes del 1883 feu el seu discurs en català Abans, però, havia publicat Flors de Canigó 1868, un recull de poesies en un català força net de gallicismes, amb el qual guanyà el premi dels Jocs Florals de Besiers El 1874 publicà a Montpeller els poemes Dolçures i La pedregada , i el 1884 li foren premiades unes Corrantes rosselloneses als Jocs Florals de Barcelona Traduí faules de La Fontaine i de Florian