Resultats de la cerca

Com a escintilladors hom empra sovint solucions líquides d’escintilladors orgànics o minerals sòlids en benzè, xilol, toluè, etc, o bé solucions sòlides d’escintilladors en plexiglàs, poliestirè, etc, tot i que les solucions són sempre menys eficaces que els cristalls purs

Format a Madrid 1946-49 i a l’Argentina 1950-57, des dels anys seixanta residí habitualment a París, on el 1960 fou cofundador del Groupe de Recherche d’Art Visuel GRAV La seva obra s’inscriu plenament dins del cinetisme  i es basa en la repetició seriada d’elements geomètrics, sovint construïts amb matèries plàstiques, especialment el plexiglàs Té obres en alguns dels museus d’art modern més importants del món i és autor, així mateix, d’obres monumentals com ara el mural del Palais des Congrès de París 1974 El 2008 la seva ciutat natal li dedicà un museu

Es donà a conèixer en el món de la literatura per a joves l’any 1977 amb Ai, Filomena, Filomena i altres contes premi Crítica Serra d’Or 1978, al qual seguiren un gran nombre de títols com ara El tigre de Mary Plexiglàs 1987, premi de la Generalitat de Catalunya de literatura juvenil 1988, Quin dia més gggrrr 1988, amb illustracions de Marta Balaguer, Iris , sèrie de set llibres publicada el 1991 premi Critici in Erba de Bolonya, Itàlia, 1992 i Una d’indis 2002 Guionista de televisió, inventà el primer programa en català de televisió per a nens, Terra d’escudella 1977-80, al qual…

Després d’una infància atzarosa, el 1943, eludint els límits d’edat prescrits, s’allistà a la marina, on serví durant la Segona Guerra Mundial En llicenciar-se, es guanyà la vida com a perruquer mentre intentava aprendre dibuix i pintura En 1955-56 assistí  a classes a l’escola d’arts Black Mountain College de Carolina del Nord, on conegué els poetes Charles Olson i Robert Creeley, pels quals fou molt influït Es relacionà també amb pioners del pop art com ara Larry Rivers i David Smith , i el 1957 construí amb diversos para-xocs la primera de les escultures amb les quals es faria…

Vida Gran afeccionat al cinema, començà a collaborar en la premsa i les revistes especialitzades, com "Fotogramas", "Film Ideal" i "Nuestro Cine", on escriví l’article Entre un cine de Barcelona y un cine catalán núm 61, 1968 El 1968 publicà el seu primer llibre de cinema, Introducció a la història del cinema 1895-1967 com a Ramon-Terenci Després d’un parell de novelles signades amb el psedònim Ray Sorel Besaré tu cadáver i Han matado una rubia , 1963-64, es donà a conèixer com a narrador ja amb el seu nom amb La torre dels vicis capitals , premi Víctor Català 1967 A continuació, guanyà el…