Resultats de la cerca

Format al SHUM Maçanet, debutà a l’OK Lliga el 2006 i guanyà dues Copes del Príncep 2008, 2011 amb l’equip selvatà Amb la selecció espanyola ha estat campió d’Europa juvenil 2006, 2007 i del món sub-20 2009

S’inicià en el SHUM Maçanet i després jugà en les categories de base del Girona i el GEiEG abans de tornar al club selvatà, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 2001-02 Fou campió d’Europa júnior i del món sub-18 amb la selecció espanyola 2002 Jugà al FC Barcelona 2003-05, amb el qual guanyà dues Lligues 2004, 2005, dues Copes d’Europa 2004, 2005, una Copa Continental 2005, una Supercopa d’Espanya 2005 i una Copa del Rei 2005, i posteriorment amb l’Oliveirense portuguès 2005-06, l’Alcoi 2006-08 i el GEiEG 2008-10, amb els quals ascendí a l’OK Lliga, i el Saint…

Vida i obra El 1928 fou nomenat membre de la Real Academia de la Historia de Barcelona, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de la Comissió Provincial de Monuments de Tarragona El 1935 assumí la presidència de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, càr- rec que ocupà fins a la mort Amic personal d’Eduard Toda, fou el creador de l’arxiu fotogràfic del monestir de Poblet Des del 1925 impulsà la restauració del santuari selvatà de Paret Delgada Publicà diverses obres de divulgació sobre els monestirs cistercens de Poblet 1921, Santes Creus 1927 i Sant Pere de Rodes 1927…

Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la…

La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…