Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
delicte ecològic
Ecologia
Dret penal
Delicte comès en atemptar contra la normativa ambiental o que té efectes nocius sobre el medi.
Tipificat a la majoria de països occidentals des de fa uns anys, inclou diverses accions punibles emissions o vessaments de qualsevol mena a l’atmosfera, a la terra o en aigües, marítimes o continentals, que posin en greu perill la salut de les persones o dels animals, o que puguin perjudicar les condicions dels boscs o dels espais naturals
frase S
Química
Qualsevol de les codificacions convencionals que estableix les normes de prudència a tenir en compte a l’hora de manipular qualsevol substància o producte considerat perillós.
Les frases de seguretat són una sèrie de codis establerts per la Unió Europea que, encapçalats per la lletra S de seguretat i seguits per un número, cal utilitzar, bé sols o bé combinats entre ells, a l’hora d’etiquetar qualsevol producte considerat de risc Donen informació sobre els sistemes d’emmagatzematge i consells per a la manipulació en l’àmbit d’higiene personal i de sistemes de protecció que s’han utilitzar tant en circumstàncies normals com en cas d’accidents, com ara vessaments Inclouen també informació sobre la reactivitat i sobre les possibles incompatibilitats de…
atelèctasi
Patologia humana
Disminució del volum o col·lapse del teixit pulmonar a conseqüència de l’absència d’aire en els alvèols.
Pot afectar tot un pulmó, un lòbul o una part d’ell Segons el mecanisme de producció, l’atelèctasi pot ésser obstructiva si és causada per l’obstrucció d’un bronqui per tumors, ganglis o mucositats, especialment després d’intervencions quirúrgiques, compressiva si és causada per processos que augmenten l’espai i la pressió pleurals pneumotòrax, vessaments pleurals o contràctil per un augment del teixit fibrós Les atelèctasis laminars són petites atelèctasis lineals, localitzades a les bases dels pulmons, degudes a una mala mobilitat del diafragma o a malalties abdominals La…
aspiració pleural
Aspiració de continguts pleurals patològics (vessaments, sang, gas, etc).
triangle de Grocco
Anatomia animal
Matitat paravertebral en el costat sa, en casos de vessaments pleurals que tinguin proporcions considerables.
paquipleuritis
Patologia humana
Engruiximent anormal de la pleura, secundari a la persistència de vessaments pleurals sanguinolents o supurats.
tuberculosi
Patologia humana
Malaltia infecciosa, contagiosa i inoculable, causada pel bacil de Koch (Mycobacterium tuberculosis), bacteri alcoholoacidoresistent que produeix una lesió hística inflamatòria, productiva i exsudativa, amb tendència a la necrosi caseosa.
Aquesta lesió, el tubercle, és un nòdul de teixit de granulació que conté cèllules gegants de Langhans envoltades de cèllules disposades en forma d’epiteli, limfòcits i polinuclears neutròfils, que evoluciona cap a la liqüefacció del casi formant cavitats tuberculoses característiques El contagi es produeix per inhalació de gotes expectorades per tuberculosos en activitat o per ingestió de llet de vaca tuberculosa La malaltia sol començar per una lesió primària al pulmó xancre d’inoculació de Ghon, acompanyada d’una adenopatia satèllit, que constitueix el complex primari, el qual té tendència…
pols paradoxal de Kussmaul
Biologia
Pols que es fa dèbil o desapareix en les inspiracions profundes, inversament al que ocorre en estat normal; és propi de vessaments pericàrdics, alteracions del mediastí, etc.
pectorilòquia àfona
Patologia humana
Pectorilòquia que apareix en casos de vessaments pleurals extensos, quan el malalt parla xiuxiuejant en veu baixa; en l’auscultació del tòrax hom sent les paraules ben articulades.
Luci Corneli Sul·la
© Fototeca.cat
Història
General i polític romà.
Fou un aventurer sense escrúpols i alhora un patrici aferrat a la tradició i als prejudicis del seu estament assedegat d’ambició, confià cegament en la Fortuna i es féu proclamar Felix Sulla estrateg i polític de talla, se serví, sense avergonyir-se'n, de la perfídia i de la sevícia quan li convingué Noble descabalat, però lligat per la seva quarta muller, Cecília Metella, amb els Metelli, es distingí el 107 aC quan, com a qüestor, s’uní a l’exèrcit de Mari, el qual havia estat desposseït per Q Cecili Metel de la direcció de la guerra contra Jugurta, i ocupà el primer reng durant la guerra…