Resultats de la cerca
Es mostren 572 resultats
coll de Deogràcies
Collada
Depressió (743 m alt.) de la serra que separa l’alta vall del Gaià (les Piles) de la del Francolí (Montbrió de la Marca), a la Conca de Barberà.
Hi passa la carretera de Montblanc a Santa Coloma de Queralt
comtat d’Anna
Història
Títol concedit el 1604 a Ferran Pujades de Borja, sisè senyor d’Anna (Canal de Navarrés).
Passà a les famílies Coloma, Arias-Dávila, Centurión, Osorio i Falcó
Surri
© Xavier Varela
Poble
Poble (1.007 m alt.) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), al peu de la serra d’Aurati, a mig km de la vila de Ribera.
De la seva església parroquial Santa Coloma depèn l’església de Sant Joan, arruïnada
Vilamitjana
© Fototeca.cat
Poble
Poble (958 m alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), dins l’antic terme de Castellbò, el més meridional de la vall de Castellbò
, vora el terme de la Parròquia d’Hortó.
De la seva església parroquial Santa Coloma depenen les de Cercedol i de Castellnovet
Tornafort
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), al vessant N de la muntanya de Baén, en un coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa amb Puigforniu i Soriguera.
La seva església parroquial Santa Coloma depèn de la de Malmercat Formà part del vescomtat de Vilamur
marquesat de Besora
Història
Títol concedit el 1698 a Narcís Descatllar i de Sarriera, senyor de Besora (Ripollès), de Catllar (Ripollès) i de Rocabruna (Garrotxa), mort el 1707.
Passà als Queralt, comtes de Santa Coloma, i als García de Samaniego, marquesos de La Granja de Samaniego
Marfà
© C.I.C - Moià
Antic poble
Antic poble i enclavament (9,07 km2) del municipi de Castellcir (Moianès), separat del sector principal pel terme de Castellterçol, a la vall mitjana de la riera de Marfà.
Formava municipi independent, a mitjan segle XIX, amb Santa Coloma Sasserra L’església parroquial era dedicada a sant Pere avui abandonada
Guialmons
Poble
Poble del municipi de les Piles (Conca de Barberà), al sector N del terme.
L’església parroquial depèn de la de Santa Coloma de Queralt A mitjan s XIX formava municipi amb Figuerola i Sant Gallard
Queralt
Llinatge noble procedent dels Timor, senyors del castell de Timor i castlans —i més tard senyors— del de Queralt.
Després d’una certa vacillació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere I de Queralt mort després del 1167, castlà de Queralt i de Santa Coloma, fill d’Alarig de Timor, el qual, en fer-se monjo de Poblet, deixà en testament 1167 aquelles castlanies al seu nebot Gombau d’Oluja, malgrat tenir una filla, Ermessenda de Queralt El 1213 Arnau de Timor, senyor de Timor, rebesnebot de Pere I, que havia…
el Burguet
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a la vall Fosca, aturonat a la dreta del Flamisell.
Forma un grupet de cases centrades per l’església de Santa Coloma, petita i amb campanaret d’espadanya Al segle XIX formava municipi amb Cérvoles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina