Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
luxemburguès | luxemburguesa
franc
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric d’una unitat monetària moderna.
Adoptada primerament als territoris sotmesos a l’autoritat de Napoleó I o bé per la seva influència república Subalpina, principat de Lucca i Piombino, regne de Westfàlia i d’altres al començament del s XIX i, més tard, a Bèlgica, Luxemburg, Mònaco, Suïssa i en alguns estats sorgits d’antigues colònies
Aciéries Réunies de Burbach-Eich-Dudelange
Economia
Societat luxemburguesa siderúrgica fundada l’any 1911.
La societat es desenvolupà extraordinàriament després de la Primera Guerra Mundial, sobretot quan representà una part dels béns alemanys confiscats a Lorena i a Luxemburg El 1966 era la 149a empresa mundial El 2001 arribà a un acord per a fusionar-se amb la francesa Ulsinor i l’espanyola Aceralia i crear Arcelor , posteriorment integrada a ArcelorMittal
Disset Províncies
Història
Denominació de les possessions flamenques de Carles V.
Dotze venien del cercle de Borgonya al Sacre Imperi Luxemburg, Limburg, Brabant, el Franc Comtat, Holanda, Zelanda, Flandes, Artois, Namur, Hainaut, Anvers i Malines i cinc foren adquirides per l’emperador Utrecht, Gelderland, Frísia, Overijsel i Groninga-Drenthe La pau d’Anvers 1609 consumà la separació de les set províncies del nord Províncies Unides de les deu dels Països Baixos espanyols
patent europea
Economia
Sistema internacional de patents, de validesa per als estats signataris del conveni de Munic (1973), que és regulat per l’Organització Europea de Patents.
Per als estats adherits a aquest sistema, l’examen de les futures patents s’efectua a la Haia centre de recerca i el registre té lloc a Munic Oficina Europea de Patents La patent té una vigència de vint anys La patent comunitària conveni de Luxemburg, 1975 s’aplica unitàriament i autònomament al territori de la Comunitat Europea, sobre la base de la patent europea encara no ha entrat en vigor
Organització Europea de Cooperació Econòmica
Economia
Organisme creat el 1948 a París per administrar el Pla Marshall
.
Compost inicialment per Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, la Gran Bretanya, Grècia, Holanda, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Portugal, Suècia, Suïssa i Turquia, el 1949 s’hi incorporà la República Federal d’Alemanya, i el 1959 l’Estat espanyol Promotor de la liberalització i la integració regional de mercats, la creació de la CEE i l’EFTA en determinaren la transformació, el 1961, en l' Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic
Comunitats Europees
Política
Unió de les tres organitzacions —Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer i Comunitat Europea d’Energia Atòmica— creada per alguns estats europeus per tal de desenvolupar la unió política i econòmica del continent.
El 8 d’abril de 1965 els membres fundadors Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, la República Federal d’Alemanya i els Països Baixos signaren a Brusselles el tractat que establia les institucions comunes de les tres organitzacions L’acord entrà en vigor l’1 de juliol de 1967 El 1973 s’hi incorporaren Dinamarca, Irlanda i la Gran Bretanya, el 1981, Grècia, i el 1986, Portugal i Espanya Les Comunitats Europees donaren lloc, arran de l’entrada en vigor del Tractat de Maastricht 1993, a la Unió Europea
societat d’inversió de capital variable
Economia
Instrument d’inversió col·lectiva controlat pels accionistes.
Exigeix un capital mínim legal de 2,4 milions d’euros i un mínim de 100 socis Presents en diversos estats d’Europa França, Espanya, Irlanda, Luxemburg o Suïssa, el seu atractiu està en la baixa imposició 1% a l’Estat espanyol, que només tributa com les accions normals 21%-27% quan el capital és reintegrat al propietari Principal instrument d’administració de les grans fortunes, les SICAV són objecte de crítiques per la baixa imposició, que es considera una manera d’evitar el pagament d’impostos sota una figura legal
secret bancari
Economia
Obligació de les entitats bancàries, i del personal que en depèn, de guardar una discreció total, respecte de tercers, sobre les relacions bancàries mantingudes amb els seus clients.
El secret bancari té sobretot rellevància en els casos de demandes d'informació sobre comptes i transaccions efectuades per part de governs de països tercers en relació a titulars que són ciutadans d'aquests Tot i que la normativa pot variar segons les legislacions, la confidencialitat dels bancs en relació als tractes amb els clients n'és l'element comú, i el seu trencament, objecte de sanció penal En part, deriva del secret professional Tot i que des de molt abans fou una pràctica reconeguda consuetudinàriament, no fou fins el 1934 que a Suïssa es promulgà la primera llei destinada a…
Deutsche Börse
Economia
Mercat borsari alemany.
Fou fundat el 1993 i té la seu a la ciutat de Frankfurt del Main El seu origen és la borsa de Frankfurt, creada l’any 1585, al qual afegí el 1997 el mercat de futurs Eurex i la divisió d’arranjament financer Clearstream 2000, amb seu a Luxemburg És un dels primers mercats financers del món L’any 2009 els ingressos foren d’uns 2062 milions d’euros i els beneficis de 496,1 milions d’euros Té delegacions en diversos estats europeus i representació en diverses capitals París i Londres, Chicago, Nova York, Honk Kong, Dubai i Pequín