Resultats de la cerca
Es mostren 569 resultats
comuner
Història
Recaptador d’imposts o drets reials a càrrec de la Comuna del Camp (Camp de Tarragona).
Normalment eren designats dos o tres comuners Al començament del s XV el càrrec esdevingué permanent, i el comuner fou constituït president de la Comuna i defensor dels seus privilegis Fou anomenat també plegador
sindicat d’iniciativa
Turisme i lleure
Nom genèric donat a diverses societats locals o comarcals creades per estimular el turisme.
Promogudes i sostingudes per particulars, promovien el millorament de l’estètica urbana, el funcionament satisfactori dels serveis públics d’acolliment i, en la mesura de llurs mitjans, la propaganda o publicitat Modernament, els sindicats d’iniciativa han estat absorbits per l’administració en els diversos serveis de turisme El primer que existí als Països Catalans fou el de Palma, anomenat Foment del Turisme de Mallorca 1905 Tingueren una especial importància la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona 1908, el Sindicat d’Iniciativa de Tarragona 1911 i la Societat…
itinerari
Història
Trajecte, recorregut, camí a seguir.
Són anomenats itineraris d’Antoní cadascuna de les rutes principals de l’imperi Romà, segons una relació d’època incerta, probablement de cap a la fi del s IV dC Són descrites dues vies importants dels Països Catalans La principal, que seguia el litoral, des de Narbona, per Ruscino Castellrosselló, i passava l’Albera per Summo Pyreneo i per Aquis Voconis Caldes de Malavella, anava a Barcelona i per Ad Fines Martorell duia a Tarragona, Tortosa i València Ací se separava de la costa, passava per Xàtiva i anava a cercar el pas d’Almansa L’altra seguia el mateix camí fins a …
saldó
Geologia
Terra sorrenca de color rogenc o ocre.
És un nom popular a Tarragona
quartó
Història
Cadascun dels cinc districtes jurisdiccionals en què fou dividida Eivissa, extramurs de la vila, des de la conquesta catalana del segle XIII.
En temps islàmics, l’illa es dividia en els termes d’Alhauec, Xarc, Benissàmit, Portumany i Algarb Els tres conqueridors catalans en feren quatre quartons, repartint el primer, Alhauec, entre els altres quatre Xarc esdevingué el quartó de Santa Eulària Benissàmit, el de Balansat Portumany, el de Portmany i Algarb, el de ses Salines d’Eivissa Guillem de Montgrí es quedà amb els quartons de Balansat i de les Salines Nunó Sanç, comte de Rosselló, el de Portmany a Pere, infant de Portugal, correspongué el de Santa Eulària Tanmateix, continuaren apareixent cinc …
muleta
Transports
Barqueta de poca capacitat, intermèdia entre el gussi i la barca de palangre, destinada a la pesca del verat.
És emprada a les costes del País Valencià i de Tarragona
complex industrial
Economia
Conjunt d’empreses amb més o menys lligams jurídics, interrelacionades entre elles pel fet que els productes d’una constitueixen les primeres matèries d’una altra o d’altres empreses.
Tal és el conjunt format en el polígon industrial de Tarragona
petricó
Física
Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet, pròpia del Principat de Catalunya, equivalent a la quarta part d’un porró, o sia 0,235 l a Barcelona.
A diversos llocs, com Lleida i Tarragona, era anomenat correntment quart de porró
teula
Física
Antiga mesura per a cabals d’aigua.
A Barcelona equivalia a la fibla, mentre que al Camp de Tarragona equivalia a 80 plomes
lletra decretal
Dret canònic
Constitució pontifícia redactada en forma de carta adreçada pel papa a una autoritat, però amb caràcter normatiu general, o bé per a una regió, un grup jeràrquic o un de religiós.
La primera decretal conservada és la del papa Sirici al metropolità Himeri de Tarragona, el 384