Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
els Negres
Grup d’artistes catalans format a Barcelona al principi del segle XX entorn de Manuel Ainaud i Sánchez.
L’integraven l’escultor Cèsar Cabanes i Badosa Arenys de Mar, Maresme 1885 — Terrassa, Vallès Occidental 1952, el dibuixant Joaquim Biosca , el pintor i escultor Martí Gimeno i Massague r Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1889 — Buenos Aires 1971 —fill de Francesc Gimeno—, Enric Moles i altres, actualment desconeguts, com Jaume Muntasell i el dibuixant Carles Grau Enric Casanovas s’apropà al grup i el 1903 exposà amb Ainaud i Grau a Els 4 Gats Admiraven Nonell, especialment el de temàtica sòrdida, i l’escultura de Carles Mani, al costat del qual Ainaud arribà a exposar Ainaud,…
herbós | herbosa
Heràldica
Dit de la muntanya, el pujol, la plana, la terra campa o la terrassa coberts d’herbes al natural.
feixa
Geografia agrària
Peça de terra de conreu en forma de terrassa, sovint construïda amb marges de paret seca als vessants muntanyencs.
És típica dels països d’agricultura pobra i d’èpoques de necessitat per fam i pressió demogràfica, com les àrees mediterrànies normalment de vinya i oliveres o l’Àsia dels monsons La baixa rendibilitat obliga a un progressiu i cíclic abandó de les feixes
eurociutat
Geografia
Cadascuna de les grans ciutats de la Unió Europea constituïdes en grup de pressió per tal de fer valer els seus interessos i concepcions europees davant les institucions comunitàries i els governs estatals.
Inicialment les eurociutats eren sis Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, que constituïren el Club de les Eurociutats D’ençà de la seva creació el 1986, s’han afegit a la ciutat de Barcelona deu ciutats més pertanyents a l’estat espanyol Bilbao, Gijón, Las Palmas de Gran Canària, Madrid, Màlaga, Múrcia, Sevilla, l’àrea metropolitana de Terrassa, València i Saragossa El 2008 la xarxa era composta per 137 ciutats membres pertanyents a 34 països Periòdicament, organitzen conferències, la primera de les quals tingué lloc a Rotterdam el 1986 En la segona Barcelona…
Grupo Bimbo
Economia
Multinacional mexicana de l’alimentació.
Fou creat el 1945 per Lorenzo Servitje Ciutat de Mèxic, 20 de novembre de 1918 - 3 de febrer de 2017, fill d’emigrants catalans Entre els cofundadors hi havia també Jaume Jorba Terrassa, Vallès Occidental, 1918 i altres catalans o descendents de catalans, encara presents a l'accionariat i als òrgans de direcció Especialitzat en el sector de la panificació i la rebosteria industrial, el 1965 Jorba fundà l’empresa del mateix nom a Catalunya, amb una fàbrica de pa de motlle a Granollers, producte que difongué a l’Estat espanyol El 1978 adquirí les participacions dels socis mexicans…
El Món
Periodisme
Diari digital en català creat l’any 2006.
Es publicà amb el nom d’ El Singular fins el setembre del 2015, que canvià el nom per l’actual Íntegrament gratuït, aquest any es reestructurà i constituí un grup de diaris la capçalera central del qual és El Món D’orientació generalista, dona una clara prioritat a la informació política catalana El grup inclou també altres diaris temàtics i d’informació local, entre els quals hi ha Tot Barcelona , Món Terrassa , Vadegust , dedicat als productes de proximitat, Vadevi i Balears Vadevi , dedicats a la informació enològica, Món Planeta i Món Esport , a més de diversos projectes…
Centre d’Arts Escèniques de Salt El Canal
Teatre
Centre de producció i de creació escènica que forma part de la xarxa de centres públics.
L’ajuntament de Salt, l’ajuntament de Girona, la diputació de Girona i el departament de cultura de la Generalitat de Catalunya són les institucions que participaren en la gestació d’aquest Centre, que inicià l’activitat durant la tardor de l’any 2007 amb l’estrena de Coral Romput , un espectacle dirigit per JOllé a partir del poema de VAndrés Estellés Des de la seva posada en marxa, Salvador Sunyer n'és el director artístic Els objectius que persegueix El Canal són produir i coproduir, des de l’àrea urbana de Girona, espectacles teatrals de primera línia, especialment de teatre El Canal…
Diada de Sant Fèlix
© Castellers de Vilafranca / Toni Solé
Folklore
Diada castellera que s’organitza cada 30 d’agost a Vilafranca del Penedès, en el context de la festa major, i que tradicionalment reuneix les millors colles d’aquest àmbit de la cultura popular.
Tot i no ésser una actuació competitiva, a la pràctica és la diada anual en la qual les grans colles aixequen els seus millors castells Si bé les colles de Valls havien estat durant molts anys les grans protagonistes de Sant Fèlix, al costat dels Nens del Vendrell, actualment les colles vallenques comparteixen plaça amb els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, les dues formacions rivals dels Xiquets de Valls Aquesta diada es desenvolupa a la plaça de la Vila, que és popularment coneguda des de fa alguns anys com la “plaça més castellera” Tal com és habitual en la…
Concurs de Castells de Tarragona
Folklore
Competició castellera que, cada dos anys, reuneix a la plaça de toros de Tarragona les millors colles del moment.
Aquest certamen és organitzat pel Patronat Municipal de Castells de Tarragona i se celebra des del 1932, si bé el caràcter biennal no quedà fixat fins a l’any 1980 Normalment té lloc el primer diumenge d’octubre Les colles de Valls han estat les principals triomfadores del concurs, si bé els anys 2002 i 2004 guanyaren els Castellers de Vilafranca Una de les característiques d’aquest concurs és la seva llarga durada —més de vuit hores el 2004—, fet que ha anat en perjudici de l’interès del nombrós públic que hi assisteix Les polèmiques sobre el sistema de puntuació dels castells són també…
conurbació
Urbanisme
Continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes, i que arriba fins a fer desaparèixer l’espai rural intersticial.
El terme fou encunyat per Patrick Geddes Les conurbacions són característiques de les regions urbanes i de les metròpolis És sempre un fenomen negatiu per a la correcta estructura social i física de la ciutat se n'ha dit càncer de la ciutat, creixement com taca d’oli, suburbialització dels nuclis absorbits , contra el qual el planificador urbà ha de proposar mesures estructurants i de requalificació, descongestives En aquest sentit hom ha fet un modern esforç teòric amb l’elaboració del model de la ciutat regió i amb el concepte de continu urbà, però no continu edificat A part les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina