Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
calça
Indumentària
A l’edat mitajana, peça del vestuari femení i masculí que cobria el peu i la cama adaptant-s’hi.
Les calces eren de teixit, feltre, cuir, etc podien portar soles de cuir, que permetien de prescindir d’un altre calçat Generalment arribaven fins al genoll, i se sostenien per mitjà de lligacames Als darrers segles medievals es generalitzà l’ús de les calces masculines llargues —llevat entre els camperols—, les quals evolucionaren fins a convertir-se en una sola peça, que vestia de la cintura als peus, que, amb la generalització del teixit de punt, prengué la forma emmotllada En tornar la moda de les calces que cobrien només les cames, aquelles foren anomenades mitges calces a la Catalunya…
calça
Silvicultura
Part més alta del suro que hom deixa a l’arbre en pelar-lo; calçó.
sans-culotte
Història
Nom donat a cadascun dels revolucionaris provinents dels estaments populars, durant la Revolució Francesa.
El nom prové del fet que van adoptar, a partir del 1792, el pantalon llarg de ratlles en lloc de la culotte o calça curta, que consideraven un símbol de l’Antic Règim D’ideologia democràtica i radical, participaren activament en els aldarulls revolucionaris, i llur influència fou notable en el període jacobí 1793-94 En iniciar-se la Reacció termidoriana 1795, perderen influència i foren neutralitzats definitivament per Napoleó 1799
teatí
Cristianisme
Membre de l’orde de clergues regulars fundat per sant Gaietà de Thiene.
Fou creat el 1524 a la basílica de Sant Pere del Vaticà, amb la participació de Giovanni Pietro Carafa, el futur Pau IV, i altres importants personatges, per a la santificació i cultura dels seus membres i esplendor del culte Les seves primeres cases fora d’Itàlia foren les de Madrid 1629 i de Saragossa 1631, fundades per Placido Frangipane Mirto, predicador de Felip IV de Castella, que fundà també el convent de Barcelona 1632 La casa de Nostra Senyora de l’Esperança i Sant Macià de Barcelona s’afermà durant el s XVII i s’establí a la plaça de Santa Anna 1654, on mantingué l’església fins a…
plantilla
Part d’una calça, d’una mitja, etc, que correspon a la planta del peu.
z
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-sisena lletra de l’alfabet català, anomenda zeta [pl zetes].
Aquesta lletra, que tenia els seus precedents en els alfabets del Pròxim Orient, passats als itàlics, fou incorporada a l’apèndix final de l'abecedari llatí, treta directament del grec clàssic oriental La Z romana clàssica es compon de dos traços horitzontals units per un traç oblic que va de dreta a esquerra Amb la velocitat cursiva, els traços horitzontals tendeixen a corbar-se És aquesta forma darrera, que esdevé característica d’un tipus d’uncial, la que passa a les principals escriptures nacionals insulars, merovíngies, visigòtica i beneventana i que recull també la carolina, bé que…
polaina
© Fototeca.cat
Indumentària
Mitja calça de drap o cuir que cobreix la cama des de sota el genoll al peu, cordada ordinàriament per la banda de fora.
So
Llinatge noble originari del castell de So, al Donasà (Llenguadoc), la castellania del qual tenia pels vescomtes de Cerdanya.
Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut Tenia…
martingala
Indumentària
Peça de vestir dels homes d’armes que consistia en una calça, que cobria des de la cintura fins als genolls, i unes mitges, que cobrien des dels genolls fins als peus.