Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
gigantomàquia
Religions de Grècia i Roma
Lluita que, segons la llegenda grega, s’esdevingué entre els déus de l’Olimp i els Gegants, fills de Gea i de la sang d’Uranos, mutilat per Zeus, per venjar la sort dels Titans precipitats al Tàrtar.
Els déus obtingueren la victòria i els anihilaren La gigantomàquia ha estat sovint un tema d’inspiració per als poetes Claudià i els artistes altar de Zeus a Pèrgam
Ganimedes
Mitologia
Jove heroi troià, fill del rei Troos d’Ílion, que per la seva bellesa fou elegit pels déus com a coper de Zeus, el qual donà en canvi al seu pare dos cavalls i una vinya daurada i li assegurà que el seu fill havia obtingut la immortalitat.
Algunes versions indiquen que, enamorat Zeus del minyó, l’aconseguí disfressat d’àguila, tema que ha estat motiu de moltes representacions artístiques
velló d’or
Religions de Grècia i Roma
Velló del moltó alat que Zeus envià per salvar Frixos i Hel·le, que fugien de llur madrastra Ino, la qual volia sacrificar-los (segons una altra tradició, fou llur pròpia mare, Nèfele, qui trameté el moltó).
A cavall del moltó, Frixos aconseguí d’arribar a la Còlquida Helle, en canvi, caigué a l’Hellespont, on es negà i es presentà al rei Eetes, que l’acollí i li donà la mà de la seva filla Calcíope Frixos sacrificà el moltó a Zeus i n'oferí el velló d’or al rei, que el consagrà a Ares, el penjà dalt d’una alzina del bosc sagrat i hi posà un drac per a custodiar-lo Allí anaren a cercar-lo els argonauta amb Jàson Anomenat també toisó d’or del francès toison , ‘velló’, a l’edat mitjana donà nom a l’orde del Toisó d’Or Aquest mite ha estat reinterpretat lliurement per Franz Grillparzer…
Alcmena
Mitologia
Muller d’Amfitrió.
Zeus prengué la forma del seu marit, i dels amors d’Alcmena amb Zeus nasqué Hèracles
Epimeteu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, fill de Jàpet i Clímenes i germà de Prometeu.
Per ordre de Zeus, Hermes li lliurà Pandora , la qual esposà tot desatenent el consell de Prometeu relatiu a no acceptar cap regal que provingués de Zeus
Estígia
Mitologia
Segons Hesíode, filla d’Oceà i de Tetis, muller de Pal·lant i mare del Zel, la Victòria, el Poder i la Força.
Ajudà Zeus en la lluita contra els gegants, i el seu nom fou donat al riu més important de l’infern Zeus disposà que el jurament fet per les seves aigües fos inviolable
Cal·listo
Mitologia
Nimfa d’Arcàdia, companya d’Àrtemis.
Segons la versió més coneguda, fou estimada per Zeus, i Hera la transformà en ossa en néixer el seu fill Arcas Perseguida per aquest en una cacera, Zeus la transformà en l’Ossa Major
Sèmele
Mitologia
Divinitat grega, de natura terràqüia.
De possible origen traci, fou relacionada amb el culte de Dionís Segons el cicle tebà, era filla de Cadmos, fundador de Tebes, i d’Harmonia estimada per Zeus, esdevingué mare de Dionís Segons Eurípides, morí carbonitzada per Zeus Dionís la feu ressuscitar, i aleshores prengué el nom de Tiona El mite fou tractat per Ovidi i per Nonnos
Frixos
Mitologia
Heroi beoci, fill d’Atamant i germà d’Hel·le.
Quan Atamant anà a sacrificar els seus dos fills a Zeus, aquest els trameté un moltó alat amb velló d’or, el qual se'ls emportà vers l’Orient i els salvà del sacrifici Pel camí, Helle caigué a la mar i s’ofegà Frixos arribà a la Còlquida, on el rei Eetes li donà la seva filla Calcíope en matrimoni Agraït, Frixos sacrificà el moltó a Zeus i oferí al rei el velló d’or, la recerca del qual fou, més tard, el motiu de l’expedició dels argonautes
Atena
Atena Pàrtenos
© Fototeca.cat
Mitologia
Deessa grega de la saviesa i de la intel·ligència, de les arts i de les ciències, i, en general, dels dons de la civilització: ensenyà als homes l’art de navegar, de filar i de teixir.
Era també la deessa de la guerra i de les victòries militars i de la pau, per la qual cosa hom la representà amb casc i llança Filla de Zeus i de Metis, nasqué, ja armada, del cap de Zeus, que havia devorat Metis quan aquesta encara la duia al si Deessa verge, fou coneguda amb els noms de Pallas donzella i Partenos verge Fou protectora d’herois i patrona de ciutats i fortaleses gregues, sobretot d’Atenes, on cada quatre anys li eren dedicades les festes panatenees i el Partenó era el seu santuari principal Els romans la identificaren amb Minerva La deessa Atena fou…