Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Swann Europea de Cinema Josep Gimeno i Mayol, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona ARGUMENT Segons una idea de Carles Benpar GUIÓ Isabel Gardela "L’olfacte" , Judit Colell i Jordi Cadena "La vista", Teresa de Pelegrí i Dominic Harari "El gust", Maria Ripoll, Nico Baixas i Rosa Serra "L’oïda", Núria Olivé-Bellés "El tacte" FOTOGRAFIA Xavi Giménez "L’olfacte", Sergi Gallardo "La vista, El gust", Núria Roldós "L’oïda", James Callanan "El tacte", Fujicololor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Lu Pulici "L’olfacte, La vista",…

Les fonts de soroll es multipliquen constantment, no només en els ambients laborals sinó també en els espais destinats a l’oci Entre les causes més freqüents de contaminació acústica de les ciutats cal destacar els autobusos, el metro, els automòbils, les motocicletes, els martells pneumàtics, la maquinària industrial, els aparells d’àudio individuals walkman , etc, els quals, quan originen sorolls de més de 90 dB durant un cert temps, produeixen perjudicis a l’oïda La incidència dels sorolls sobre l’oïda, que provoca sovint sordera, influeix també sobre tot l’…

La característica fonamental del soroll consisteix en el fet que l’ona acústica no té una periodicitat ni una longitud d’ona netament definides La font del soroll és un element vibrant que transmet les vibracions al medi elàstic on és immergit i aquest fa d’element de comunicació fins a arribar a l’oïda de l’home, ja sia d’una manera directa, ja deformada per les reflexions en el contorn L’estudi del soroll constitueix un dels punts importants de l’acústica Una part de l’energia de la vibració d’un cos es transmet al medi hom mesura la potència P — emesa per una font a través d’una superfície…

En poden ésser la causa diverses anomalies, com ara algunes malalties de l’oïda, malalties neurològiques, intoxicacions, hipotensió postural, alguns estats infecciosos, etc

Les indicacions donades per l’aparell són objectives i cal compensar-les per tal de tenir en compte la sensibilitat individual de l’oïda

El so transmès a l’oïda per l’estetoscopi és modificat quan el dit que percut passa de l’òrgan auscultat a l’òrgan veí

Permet d’objectivar l’existència de sorolls cardíacs imperceptibles a l’oïda humana i de precisar durant el cicle cardíac el moment que es produeixen

Normalment és a causa d’una diferència molt gran entre els volums dels dos sons, que fa que el sentit de l’oïda només distingeixi el més alt

Actualment conflueixen dues grans línies d’estudi d’una banda, la psicologia de la música, que s’inicià com a disciplina al principi del segle XX, però que no es va desenvolupar fins als anys seixanta, i de l’altra, la musicoteràpia , que s’instaurà com a ciència mèdica a partir de la Segona Guerra Mundial La psicologia de la música s’ocupa, sobretot, d’observar i mesurar les aptituds musicals a partir de tests psicomètrics amb els quals es determina la capacitat de l’individu per a discriminar, recordar i memoritzar diferents paràmetres musicals com l’acuïtat, la melodia, els intervals, els…

Consta d’un micròfon, un amplificador i un galvanòmetre calibrat directament en decibels o fons Mitjançant filtres adequats, hom varia la gamma de freqüències i imita la resposta de l’oïda