Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
la Mare de Déu de Setembre
Folklore
Nom popular de la festivitat litúrgica dedicada a la Nativitat de Maria, el dia 8 de setembre.
Hom celebra aquest dia la festa de les marededeus trobades , o sigui, les que, segons la tradició, foren trobades, generalment per un pastor, en circumstàncies miraculoses És la festa patronal, per tant, de la majoria dels santuaris marians la festa de Montserrat fou traslladada modernament al 27 d’abril, i tenen lloc celebracions de caràcter popular romiatges a santuaris, fires Balaguer, balls jota foguejada de Benifallet i altres processó dels endimoniats de Sorita de Morella, als Ports
Xarxa de Museus Arqueològics i Jaciments de Catalunya
Museu
Arqueologia
Museologia
Xarxa museística creada el 2010 que aglutina els vuit museus arqueològics més rellevants de Catalunya.
Està encapçalada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya , com a museu nacional, i la integren, a més de les diverses seus del MAC Barcelona, Girona, Empúries, Olèrdola i Ullastret, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i els sis museus més representatius d’aquesta disciplina a Catalunya el Museu Comarcal d’Urgell Tàrrega, el Museu de Gavà , el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, el Museu de Badalona i el Museu de la Noguera Balaguer
Estudis Romànics
Revista aperiòdica publicada des del 1949 (amb data 1947-48) per l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de R.Aramon i Serra.
Conté articles i àmplies recensions referents a les llengües i a les literatures romàniques de totes les èpoques i hi collaboren els més destacats romanistes catalans i un bon nombre d’estrangers Dedica una especial atenció al català i a la literatura catalana Cal remarcar-ne les importants miscellànies que ha ofert a Lluís Nicolau i d’Olwer 1961-66, a Jordi Rubió i Balaguer 1962-67 i a Pompeu Fabra 1963-68, apareguda el 1971, amb una collaboració molt variada
pugesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local de coure o llautó, de tipus fiduciari i de valor d’un quart de diner de billó.
El nom deriva de la ciutat occitana Lo Puèi, d’on fou originària Fou batuda a Lleida, des del 1299, i a Balaguer, Almenar, Pons, Àger i Agramunt des del començament del s XIII, tot responent a la necessitat de les zones deprimides de disposar d’una moneda de baix valor La devaluació del diner de billó, a partir del s XV, en provocà la desaparició i fou substituïda pels senyals locals de coure, de valor 1 diner A Lleida, però, hom n'encunyà fins el 1955
Grup Parpalló
Pintura
Grup d’artistes format a València el 1957.
Fou el primer focus d’introducció de l’informalisme al País Valencià i aconseguí aviat una formulació rigorosa dins aquesta tendència artística, bé que entre el 1960 i el 1964 el grup perdé la seva cohesió com a resultat de les diferències de trajectòria artística dels seus membres, entre els quals cal assenyalar Salvador Sòria, Manuel Gil, Monjalés, Eusebi Sempere, Balaguer i Andreu Alfaro La majoria d’ells evolucionà cap a una pintura no figurativa, mentre que Alfaro, com a escultor, recollí l’experiència constructivista
Ateneu Polytechnicum
Associació fundada a Barcelona l’any 1924 per alguns dels professors destituïts de l’Escola Industrial de Barcelona (1924).
Els enginyers Josep Serrat i Bonastre, Rafael Campalans i Estanislau Ruiz Ponseti, entre altres, figuraren en la direcció docent mestres de taller i alumnes componien el consell de govern Durant alguns cursos donà acolliment als Estudis Universitaris Catalans, amb les classes de Pompeu Fabra, Francesc Martorell, Jordi Rubió i Balaguer i d’altres L’Ateneu organitzava, a més, cursos i conferències d’interès general, de caràcter gratuït L’activitat musical de l’Ateneu fou plasmada en l’organització de l’ Associació Obrera de Concerts
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Síntesi històrica escrita per Antoni Aulèstia i Pijoan apareguda el 1887, que marcà un veritable punt d’inflexió en la història de la historiografia catalana contemporània, ja que fou la primera visió de conjunt moderna escrita en la llengua autòctona.
Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l’expressió,…
Història de la literatura catalana
Literatura catalana
Llibre de Joan Ruiz i Calonja publicat l’any 1954.
Després del breu Resumen de literatura catalana 1947 de Martí de Riquer, és la primera història àmplia i de conjunt de la literatura catalana publicada després de la guerra civil El llibre fou prologat per Jordi Rubió i Balaguer Ruiz i Calonja fa un esforç de síntesi dels anteriors estudis històrics i actualitza la bibliografia literària recent en un moment tan crític com fou la postguerra La part contemporània arriba fins a la guerra civil, amb un brevíssim apèndix on inclou unes primeres referències als nous autors donats a conèixer després del 1939
batalla d’Almenar
Història
Militar
Victòria de les tropes de Carles VI, comandades per Guido von Starhemberg i James Stanhope, durant la guerra de Successió, sobre les de Felip V i el marquès de Villadarias (27 de juliol de 1710).
Després d’una sèrie de maniobres d’ambdós exèrcits al front lleidatà juny-juliol, centrades especialment entorn de Balaguer, les forces de l’arxiduc Carles passaren la Noguera Ribargorçana per Alfarràs i ocuparen aquella població 26 de juliol L’endemà formaren en ordre de batalla prop d’Almenar Segrià i atragueren les tropes borbòniques La batalla fou una victòria decisiva que permeté la darrera contraofensiva carolina i obligà les tropes filipistes a abandonar Catalunya En la campanya que seguí, Carles ocupà Saragossa 20 d’agost i entrà a Madrid 28 de setembre
Don Juan de Serrallonga
Cinematografia
Pel·lícula del 1910; ficció de 60 min., versió muda dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1858 de Víctor Balaguer GUIÓ AMarro, Ricard de Baños FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Joan de Serrallonga, Maria Dolors Puchol Doña Joana de Torrellas ESTRENA Barcelona, 17091910, Madrid, 07091911 Sinopsi Durant el segle XVII, a les Guilleries, dos bàndols s’enfronten acarnissadament el grup capitanejat per Don Carles de Torrellas, que defensa els privilegis nobiliaris, i l’escamot de proscrits encapçalats pel Fadrí de Sau Un dia torna a…