Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
resignant
Que resigna un càrrec, un benefici, un comandament, etc.
mercè
Benefici graciós, acte de benvolença de misericòrdia, envers algú.
trinxeraire
Persona de la classe baixa, sense ofici ni benefici.
substitució vulgar en fideïcomís
Dret català
Institució preventiva d’hereu per la qual, en cas de fideïcomís condicional, el testador efectua una substitució vulgar d’un hereu fideïcomissari.
Es dóna en el cas que aquest no arribi a ésser-ho efectivament tant pel fet de no poder com de no voler Es tracta generalment d’un benefici a favor de la descendència de l’hereu fideïcomissari, per tal d’evitar que romangui postergada en benefici d’un hereu fideïcomissari posterior
títol d’ordenació
Dret canònic
Garantia material de l’honesta subsistència d’un ordenand.
Pot ésser de benefici , si la garantia és un benefici, de patrimoni o de pensió , si la garantia és constituïda pels béns personals del clergue, de servei a la diòcesi , si en dona la garantia el bisbat propi, i de missió, de pobresa o de taula comuna o de la congregació , en el cas de missioners i religiosos
subsidi agrícola
Dret
Ajut econòmic extraordinari atorgat en benefici de les explotacions rurals.
agrair
Correspondre amb gratitud (a un benefici, servei o favor rebut).
doblista
Economia
Cadascuna de les parts que actuaven en l’operació de dobla de l’antic mercat de valors de Barcelona.
L’un dels contractants era part activa del mercat, reconegut com a doblista o especulador, per definició, que actuava en nom propi, amb caràcter de comerciant en valors, i cercava el seu benefici en les diferències entre els preus de compra i de venda Moltes vegades les operacions de signe contrari feien que diàriament restés liquidat, però, quan en arribar a la liquidació de fi de mes no havia saldat les seves posicions, havia de contractar una dobla, amb l’altre tipus de doblista, que li permetés de liquidar Per aquest tipus de doblista, l’operació de dobla era un préstec de…
companyia mercantil
Economia
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici…