Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
censor | censora
Persona que té l’encàrrec de llegir els escrits a publicar o publicats per jutjar si en pot ésser permesa la publicació o la divulgació.
censor | censora
En una comunitat, una societat, etc, persona que té per encàrrec de vetllar per la conducta dels altres, l’observança dels estatuts, etc.
censor
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels dos magistrats encarregats de fer el cens o el registre dels ciutadans i de llurs béns.
El càrrec fou establert el 443 aC fins aleshores tenien aquesta funció els cònsols, i inicialment només ho podien ésser els patricis els plebeus ho aconseguiren a partir del 351 aC Encara que l’interval del cens era de cinc anys, els censors només exercien les funcions divuit mesos La gran influència que adquiriren en el govern romà derivà en gran part del seu poder d’excloure de les funcions públiques els ciutadans segons llur comportament moral A partir de Sulla el càrrec perdé tota la seva importància
censor de comptes | censora de comptes
Economia
Dret mercantil
Accionista nomenat per la junta general d’una societat anònima per tal de sotmetre al seu criteri l’aprovació de la documentació i comptabilitat presentada pels administradors de la companyia.
censor jurat de comptes | censora jurada de comptes
Dret mercantil
Comptabilitat
Professional amb estudis mercantils especialitzats que es dedica a l’anàlisi i a la certificació de balanços, de comptes i d’altres documents comptables.
Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
Dret català
Corporació creada a Catalunya l’any 1995, de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena.
Agrupa tots els professionals que tenen el títol de censor jurat de comptes de Catalunya i que poden portar a terme les activitats pròpies d’aquesta professió, com és l’auditoria El seu patrimoni inclou tots els béns, drets i obligacions que consten en la seva formulació jurídica
titulatura
Història
A l’antiga Roma, conjunt de títols que posseïa l’emperador.
En la documentació epigràfica eren indicats sempre segons aquest ordre imperator, caesar, filiació i nom propi cognomen , augustus , títols militars com és ara Germànic, Pòntic, etc, pontifex maximus, darrera potestat tribunícia, darrera salutació imperial i darrer consolat hom hi afegia sovint els títols de pater patriae , censor i procònsol si havia exercit aquests càrrecs i, finalment, divus si havia estat divinitzat
censorat
Temps que dura el càrrec o dignitat de censor.