Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
cenyida
Esport
En la vela, tram del recorregut en què els velers naveguen cenyint.
alba
Cristianisme
Túnica de tela blanca usada en determinades cerimònies litúrgiques.
Arriba fins als peus i és cenyida amb una corda anomenada cíngol
línia de bolina
Transports
Recta que forma un angle de sis quartes amb la direcció del vent, a un o altre costat d’aquesta.
Per tant, cada vent té dues línies de bolina L’angle de sis quartes era el de màxima cenyida en temps de la navegació a vela
Revista Catalana de Teologia
Publicacions periòdiques
Òrgan d’expressió de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Iniciada el 1976 i dirigida des de l’inici per Josep Rius i Camps, té una periodicitat semestral Cenyida al terreny estrictament científic, ateny els diferents camps de la ciència teològica exegesi, patrística, teologia, litúrgia, filosofia i ciències religioses Ha assolit un reconeixement internacional
cordó
Corda que porten cenyida els frares de certs ordes religiosos.
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes duien els…
vela
AF CEC / IGNASI CANALS TARRATS
Vela
Esport nàutic que consisteix a controlar la dinàmica d’una embarcació només amb el vent a les seves veles.
Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions reben el nom de iots A la vela hi ha una terminologia molt específica Durant el segle XX, l’evolució dels materials de construcció dels iots, amb l’ús de la fibra de vidre i la de carboni, l’alumini, l’acer i el contraplacat, provocà canvis que afavoriren la maniobrabilitat i rapidesa Canvis que també es feren efectius a les veles, que poden ser de niló, de dacró, tan resistent com el niló però menys flexible, i de kevlar, material molt rígid i lleuger Hi ha dos tipus d’embarcacions de competició les de vela lleugera i les de vela de…
Estudis Universitaris Catalans
Revista erudita començada el 1907, amb volums de periodicitat anual.
Òrgan, al principi, dels ensenyaments dels Estudis Universitaris Catalans, hi foren regularment publicades ressenyes dels cursos professats, i també estudis diversos, alguns dels quals, fornits per les càtedres, resultaven els primers, o uns dels primers, de llurs autors com els de Ll Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió, Francesc Martorell, R d’Alòs-Moner, Ferran Soldevila, Pere Bohigas, Ramon Aramon i Serra, Miquel Coll i Alentorn, etc Interrompuda la publicació amb el volum X, corresponent als anys 1917-18, fou represa el 1926 —cenyida principalment als estudis històrics i…
quimono
Indumentària
Túnica llarga d’amples mànigues, d’origen antiquíssim, creuada per davant i cenyida amb una faixa anomenada obi
.
És usat al Japó per homes i dones De color bru o gris els dels homes, són teixits de colors i molt adornats els de les dones Els colors utilitzats estan en relació amb la classe social i l’estat civil de la dona
anadema
Indumentària
Cinta d’adorn cenyida al cap, usada a l’antiga Grècia per a subjectar o aixecar els cabells.
El seu ús es posà de moda a França a l’època del Directori