Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
dretà | dretana
Persona pertanyent a un partit de dreta, o que és de dretes.
dreta
Política
Sector d’una assemblea política situat a la dreta del president i format, tradicionalment, pels representants dels partits conservadors.
El terme nasqué a França en l’època de la restauració monàrquica 1814 i designava els partidaris del poder reial Actualment, i en forma generalitzada, hom l’aplica a aquella política, ideologia o partit de tendència conservadora i que defensa aferrissadament l’ordre establert davant qualsevol proposta de canvi
cop de dreta
Bàdminton
Tennis
Tennis de taula
En el tennis, bàdminton, el tennis de taula, cop donat per a tornar la pilota des del mateix costat on sosté la raqueta el jugador que l’executa.
extrema dreta
Política
Tendència radical extremada dins una línia política de dreta o d’esquerra, respectivament.
Dreta Regional Valenciana
Política
Partit polític fundat a València el 1930, que arribà a convertir-se en la segona força política al País Valencià durant la Segona República.
Basat fonamentalment en antics membres del tradicionalisme, desvinculats del jaumisme, i agrupats entorn del “Diario de Valencia” i de la influent personalitat de Lluís Lúcia, s’hi afegiren posteriorment nombrosos sectors conservadors i catòlics El 1933 entrà a formar part de la CEDA Una característica remarcable del partit fou la modernitat i l’eficiència de l’estructura interna, basada en una nombrosa xarxa d’agrupacions locals i d’agrupacions femenines Ideològicament propugnà la defensa dels “principis fonamentals de la civilització cristiana” Des d’un punt de vista polític postulà l’…
Dreta de Catalunya
Política
Organització política conservadora constituïda a Barcelona el 1935.
Aplegà els elements dels antics partits monàrquics l’advocat Santiago Torent, l’industrial Joan Campmajó i es presentà a les eleccions per a diputats a les corts del 16 de febrer de 1936, dins el Front Català d'Ordre , sense èxit
Dreta Liberal Republicana de Catalunya
Partit polític
Organització fundada el 26 de maig de 1930 com a grup català de la Derecha Liberal Republicana de Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura.
Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras, Joan B Viver…