Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
cerussita
![](/sites/default/files/media/FOTO/Fototeca_35709.jpg)
cerussita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat de plom, PbCO3.
Mineral isomorf de l’aragonita, cristallitza en el sistema ròmbic, i és de color blanc, incolor o fosc si incorpora impureses, lluïssor vítria i fractura concoidal Té duresa 3-3,5 i pes específic 6,53-6,57 Se'n troba a Bellmunt Priorat En certs jaciments Leadville, Colorado, EUA Broken Hill, Rhodèsia és mena important de plom
els Munts
Serra que separa el Ripollès del Lluçanès i de la plana de Vic (Osona) i constitueix la partió d’aigües entre les conques del Ter (rieres de Sora, Cussons, Bajalou, Talamanca i Sorreigs) i del Llobregat (riera Gavarresa).
És un gran plec anticlinal format per capes alternants de materials sedimentaris gresos, margues i, juntament amb el seu contrafort de la serra de Bescanó, forma la continuació de la serra de Bellmunt Disminueix vers l’W bruscament i s’extingeix més enllà de Sant Agustí de Lluçanès Vers el S en deriven les serres de Sant Salvador de Bellver i de Sobremunt
Talavera
Vista de Talavera aturonat sobre la vall del riu d’Ondara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Talavera, de 30,11 km 2 , és situat al S de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i l’Anoia Limita al NW i N amb el municipi de Ribera d’Ondara, amb el seu enclavament de Montfar, i amb el terme anoienc de Montmaneu, a l’E amb Argençola Anoia, al SE i al S amb Santa Coloma de Queralt i amb Llorac, respectivament, i a l’W amb el municipi segarrenc de Montoliu de Segarra El terme municipal de Talavera és format per una conca envoltada de serrats suaus i arrodonits amb altures que oscillen entre els 580 i els 850 m, entre els quals es…
serra Llarga
Serra
Alineació de la baixa Noguera, inici dels Aspres, que constitueixen la transició a l’alta Noguera.
Al N de la Depressió Central els estrats oligocènics, afectats per les onades del plegament pirinenc que dreçaren les Serres Exteriors meridionals, es tombaren en direcció E-W entre l’Éssera, la Noguera Ribagorçana serra de Tamarit, el riu de Farfanya serra Llarga i enllà del Segre serra de Bellmunt Té uns 15 km de llarg i 360-450 m alt Constitueix un eix anticlinal els gresos i les margues del qual, esventrats per l’erosió, deixen al descobert el seu caràcter de diapir gipsós
mil·lerita
![](/sites/default/files/media/FOTO/Fototeca_35696.jpg)
Mil·lerita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Sulfur de níquel, NiS.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Els cristalls són allargats, agrupats en feixos L’esclat és metàllic, i el color és groguenc, gris, verdós o bé negre Té duresa 3-3,5 i pes específic 5,3-5,7 Mai no es troba en grans masses i normalment va associat amb altres minerals de níquel N'han estat trobats bons exemplars a les mines de Bellmunt del Priorat La millerita, anomenada així en honor de WHMiller, rep també el nom de pirita capillar
serra de la Cova Santa
Serra
Serra dels municipis de Bellmunt del Priorat i el Masroig (Priorat).
serra de Curull
Serra
Serra del nord de la Plana de Vic, dins el municipi de Sant Pere de Torelló, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus.
Situada entre el Puigsacalm del qual la separa la collada de Sant Bartomeu i la serra de Bellmunt a l’altra banda del congost del Ges, constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el riu Fornés Els cims culminants són els de Barral 1 364 i 1 352 m alt i el puig de les Àligues 1 341 m alt El vessant septentrional la baga de Curull és ocupat per un compacte bosc fagedes a la solana, per alzinars fins als 900 m i per rouredes a les parts més altes Al NW de la serra es destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull
el Subpirineu
Nom donat a un sector del Prepirineu meridional català per L.Solé i Sabarís, ja el 1938 i sistemàticament el 1958 (Geografia de Catalunya).
Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no eocènic, sinó…
riu de Siurana
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC63024_FOTOTECA25327.jpg)
El riu de Siurana al seu pas pel terme del Molar poc abans d’afluir a l’Ebre (Priorat)
© Fototeca.cat
Riu
Curs d’aigua del Priorat, afluent de l’Ebre per l’esquerra.
Neix als vessants meridionals de les muntanyes de Prades, dins el terme de la Febró Baix Camp entra al Priorat pel de Cornudella de Montsant, on s’encaixa sota la cinglera de Siurana, que li dóna nom, i on rep per la dreta la riera d’Argentera en aquest indret ha estat bastit modernament el pantà de Siurana Travessa els termes de la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat i Gratallops, sempre encaixat en les llicorelles paleozoiques, rep per l’esquerra el riu de Cortiella, fa de partió entre Gratallops i Falset i Bellmunt de Siurana i rep per la dreta el seu afluent més important,…