Resultats de la cerca
Es mostren 903 resultats
arbre de la vida
Bíblia
Arbre situat al mig del paradís terrenal, el qual havia d’assegurar la immortalitat de la primera parella, si no hagués pecat.
festa de l’arbre
Educació
Festa destinada a inculcar en els infants el respecte als arbres.
Generalment és subvencionada pels organismes oficials i públics els quals, juntament amb les escoles, poden donar-li un sentit cívic i educatiu Hom celebrà per primera vegada la festa a Nebraska EUA el1872
arbre de la vida
Anatomia animal
Forma arborescent en què les matèries grisa i blanca apareixen en una secció vertical de cerebel.
arbre de la vida
Anatomia animal
Formació anatòmica arborescent que presenten les eminències de les parets anterior i posterior de la cavitat del coll uterí.
arbre de la nou vòmica
Arbre de la nou vòmica
rujutavinod (CC BY-NC)
Botànica
Arbre de la família de les loganiàcies, de Sri Lanka, de l’Índia, de la Cotxinxina i d’Austràlia, de grans fruits que contenen de tres a cinc llavors, grisoses, dures i amargues, les nous vòmiques, riques en estrictina i brucina.
arbre de la nou moscada
Arbre de la nou moscada
Ji-Elle (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les miristicàcies, de 10 a 18 m d’alçada, dioic, de fulla perenne, de color verd fosc, amb petites flors grogues i aromàtiques i fruits amb aspecte d’albercoc que, un cop secs, es baden i mostren un pinyol bru i lluent (la llavor del qual és la nou moscada), cobert per un aril vermell, la macís.
És originari de les illes Moluques i és conreat a les Cèlebes, a Java i a l’illa d’Ambon
arbre genealògic de les llengües
Alguns trets de similitud particular entre les llengües indoeuropees, que incideixen els uns amb els altres i discorden de l’arbre genealògic de les llengües (segons Schrader i Bloomfield): 1, sibilants en comptes de velars en certes formes; 2, desinències casuals amb m en comptes de bh ; 3, desinències del passiu amb r ; 4, prefix e- en els pretèrits; 5, noms femenins amb sufixos masculins; 6, perfet usat com a pretèrit general
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Metàfora amb què els comparatistes de mitjan segle XIX, i en particular August Schleider, es representaven l’evolució d’una família de llengües, considerada com un procés de particions successives d’una llengua comuna en diverses llengües que des d’aleshores seguien un curs independent.
Bé que aquesta imatge perdura en alguns manuals, fou destruïda pels lingüistes Hugo Schuchardt 1866 i 1870 i Johannes Schmidt 1872, en mostrar, el primer per al romànic i el segon per a l’indoeuropeu, que les línies fonamentals de participació dels dialectes s’entrecreuen d’una manera massa complicada perquè hom pugui admetre una història tan simplista, i que cal pensar en molts processos d'associació i reagrupació de les llengües
festes de l’arbre de maig
Folklore
Commemoracions tradicionals, generals als Països Catalans, que consistien en l’erecció i l’entronització solemne d’un arbre de l’espècie més comuna a la contrada, durant determinats dies de maig.
Al voltant de l’arbre hom celebrava el ball de l’arbre de maig del qual són conservades la coreografia, la lletra i la música del de Santa Maria de Merlès Berguedà, entre d’altres Dansa de caràcter festiu, de compàs ternari en alguns llocs anava a càrrec de dones soles D’origen semblant és el ball de l’arbre verd , comú a la Garrotxa , al Ripollès i a l’Empordà per carnestoltes