Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
piula
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 18 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc amb amples llistes negrenques, i les inferiors ocràcies amb algunes llistes brunes.
Habita a la Sibèria, la Xina, Austràlia, Nova Zelanda i l’Àfrica tropical Un petit nombre hiverna a l’Europa occidental i alguns exemplars accidentals arriben a la península Ibèrica
isard
isard
© Richard Martin Vidal
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels caprins
, que ateny uns 60-75 cm d’alçària a la creu i té banyes persistents primes i llises i amb la punta corba en forma de ganxo.
La cua és curta i sense pèl per sota, i el pelatge, fosc a l’hivern i d’un terrós groguenc a l’estiu, presenta unes taques blanques a la cara i al coll Habita en petits grups a les grans altures rocalloses i poc accessibles 800-3000 m durant l’estiu i a les boscúries més baixes durant l’hivern És herbívor i un excellent escalador Habita als Pirineus, als Picos de Europa, als Alps, als Apenins, als Abruços, als Carpats, al Caucas i a l’Àsia Menor La carn i el pelatge són molt apreciats i, a fi d’evitar-ne l’extinció, hom n'ha regulat la caça
xarxet marbrenc
Xarxet marbrenc
Corel / Richard Jackson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids, de 40 cm, que habita a l’Àsia meridional, el nord d’Àfrica i el sud de la península Ibèrica, i apareix accidentalment a la resta d’Europa.
És comú al sud del País Valencià i al delta de l’Ebre
surf de neu
Surf de neu
© Corel - Richard Schabl
Esport
Modalitat d’esquí que consisteix a lliscar per la neu mantenint l’equilibri damunt d’una planxa de fusta, plàstic o qualsevol altre material.
ànec
Ànec collverd i pollets
© Corel / Richard Jackson
Ornitologia
Avicultura
Nom donat a diversos ocells anseriformes de la família dels anàtids, migradors, de coll curt i bec aplanat, amb potes palmípedes i molt curtes.
Els ànecs es poden aplegar en quatre grups els ànecs del gènere Tadorna , grossos i semblants a les oques els ànecs de superfície o nedadors, que cerquen l’aliment sense cabussar-se els ànecs cabussadors, que s’afonen i neden per sota l’aigua per obtenir aliments en aquest grup es distingueixen els que freqüenten les aigües dolces, els morells, dels grans ànecs marins del gènere Melanitta i els becs de serra, del gènere Mergus Són ocells bastant grossos llur llargada pot variar, segons les espècies, entre uns 35 i 65 cm, de cos feixuc, protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug,…
Murano
Canal al cor de Murano
© Corel - Richard Dupont
Ciutat
Antic municipi del Vèneto, Itàlia, incorporat, des del 1923, a la ciutat de Venècia.
És establert al damunt de cinc illes separades per un gran canal i rius menors Hi ha la basílica bizantina de Santa Maria segles VII-XII, amb rics mosaics Té una indústria molt important de vidres des del segle XIII, moment en què els forns de vidre situats a Venècia foren traslladats a Murano per evitar perills a la ciutat El cristall obtingut en aquests forns té la qualitat d’ésser molt lleuger i, a causa de la necessitat d’ésser polit lentament, es presta a ésser treballat al pinzell Al segle XIII existí ja un comerç important d’aquest cristall amb el Pròxim Orient i amb tot Europa Des del…
herba de Sant Jaume
Herba de Sant Jaume
Richard Spellenberg (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 40 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de capítols grocs.
És comuna a una gran part d’Europa, bé que als Països Catalans només es fa a la muntanya
penell
Penell sobre la Catedral de Sant Vitu
© Fototeca.cat / Corel / Richard O'Rourke
Construcció i obres públiques
Aparell per a assenyalar la direcció del vent, que consta d’una peça lleugera de metall, de forma variable (de sageta, d’ocell, etc.), que gira a l’entorn d’un eix vertical empesa pel vent.
Sol ésser collocat a la part alta d’un edifici