Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
infecunditat
Sociologia
Proporció de persones que no han tingut fills.
És especialment significativa quan es mesura a 50 anys, edat en què la major part de les dones ja ha posat fi a la seva vida fecunda No es tracta del concepte contrari al de fecunditat, ja que aquesta mesura la grandària mitjana de les descendències, incloses les persones que no n'han tingut La infecunditat fa allusió a un fet, no a una capacitat, perquè les persones actualment infecundes poden tenir fills en el futur o podrien haver-los tingut en el passat Per tant, no s’ha de confondre amb la infertilitat o l’esterilitat, és a dir, amb la impossibilitat real de procrear La confusió entre…
notació
© Fototeca.cat
Música
Sistema d’escriptura musical que mitjançant signes convencionals ajuda a precisar l’altura absoluta o relativa dels sons, llur durada i la durada dels silencis.
La notació musical és una modalitat molt complexa de l’escriptura, i un gran nombre de les notacions són basades en signes gramaticals, com les lletres, els accents i els signes de puntuació, als quals hom ha atribuït una funció musical Són moltes les civilitzacions orientals que han conegut una notació musical, com les de la Xina, l’Índia, etc A l’Occident, la primera notació és la de la Grècia antiga, que mitjançant quinze lletres servia indistintament per a la música vocal i instrumental Aquesta notació fou adoptada pels romans, que a partir del s V substituïren l’alfabet grec pel llatí…
panafricanisme
Política
Doctrina que en els seus origens propugnà l’emancipació dels homes de raça negra de l’hegemonia dels de raça blanca per derivar posteriorment vers l’anticolonialisme i, finalment, la cooperació entre els països africans.
Protagonitzat a l’origen per antics esclaus de les Antilles i dels EUA, el 1900 Sylvester Williams introduí el terme i organitzà a Londres el primer congrés panafricanista El moviment reclamà per als pobles africans els principis de Thomas Woodrow Wilson Fins el 1945, el moviment celebrà congressos a París 1919, Londres 1921, Nova York 1927 i Manchester 1945, i donà lloc a dues concepcions antagòniques representades, respectivament, per Marcus Garvey i William EBDu Bois El primer preconitzava la separació de races i la idea d’una Àfrica unida i poblada exclusivament per negres, mentre que el…
C
Música
Tercer element de la notació alfabètica en lletres llatines, utilitzada als països germanòfons i anglòfons, que correspon al do.
D
Música
Quart element de la notació alfabètica en lletres llatines, utilitzada als països germanòfons i anglòfons, que correspon al re.
F
Música
Sisè element de la notació alfabètica en lletres llatines, utilitzada als països germanòfons i anglòfons, que correspon al fa.
B
Música
Segon element de la notació alfabètica en lletres llatines que correspon actualment al si bemoll a Alemanya, on el si natural és representat per la H, o al si natural als països anglòfons.
La b , en la notació musical, és l’origen dels accidents, puix que el si fou la primera nota alterada era indicat amb una b arrodonida molle , si havia de sonar en bemoll , i amb una b quadrada quadratum , si havia de sonar en becaire o natural
les Antilles
Arxipèlag
Cadena d’illes que s’estenen des de la península de Florida fins a la costa nord-oriental de l’Amèrica del Sud en forma d’arc, i que separen el golf de Mèxic i la mar de les Antilles de l’oceà Atlàntic.
Es divideixen en tres grans grups les Bahames i les illes Turks i Caicos al N, les Grans Antilles al centre i les Petites Antilles al S Les Grans Antilles són constituïdes per Cuba, Jamaica, la Hispaniola —que comprèn els estats d’Haití i de la República Dominicana—, Puerto Rico i les illes Caiman Les Petites Antilles són formades per dos arxipèlags les illes de Sobrevent, a l’E, i les illes de Sotavent, al S, davant la costa veneçolana La geografia La geomorfologia La majoria de les illes són els cims emergits d’un sistema de plegaments que enllacen amb els massissos de Yucatán, Guatemala i…
Benín
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, entre Nigèria, a l’est, Togo, a l’oest, Burkina Faso i Níger, al nord, i el golf de Guinea, al sud; la capital és Porto-Novo.
La geografia física Hom pot distingir a Benín tres grans conjunts de relleu La faixa costanera és constituïda per un seguit de barres litorals, que separen llacs i llacunes en tancar els estuaris dels rius Ouémé i Couffo, i per diversos altiplans baixos d’argila separats per depressions d’aiguamolls Al nord d’aquesta regió hi ha l’altiplà cristallí, que ocupa la major part del territori des dels baixos altiplans del sud fins al Níger s’hi alcen relleus residuals formats per quarsites o batòlits de granit posttectònics Finalment, al NW hi ha la serralada d’Atakora, que domina a l’oest la plana…