Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
dret | dreta
Heràldica
Dit del quadrúpede (generlament l’os) dreçat sobre les potes posteriors.
Chichén Itzá
Sushant Jadhav (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat estat maia, al nord de la península del Yucatán, Mèxic, al sud-oest de l’actual ciutat de Mérida; fou fundada pels itzà cap a l’any 530.
Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668 Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun Quan els tolteques envaïren les terres maies ~940, els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá 964 S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia imperi nou, amb fortes influències tolteques El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització…
alzinat | alzinada
Heràldica
Dit de l’animal dreçat, gairebé en vertical, sobre les potes del darrere, i amb les del davant a l’altura del cap.
rampant
Heràldica
Dit del quadrúpede, principalment el lleó i el griu, representat dreçat i amb les dues potes esquerres més baixes que les dretes i el cap de perfil.
En el cas del lleó, a més, té la boca oberta, la llengua enfora, les urpes crispades, les ungles sortint i la cua alçada per damunt del llom i amb un floc a l’extrem
flor de lis
Heràldica
Figura que representa la flor de lliri formada per un pètal central dreçat i dos de corbats cap enfora, el conjunt dels quals, anomenat cap
, és generalment reunit per una mena d’anella que deixa veure la base o peu
de la flor.
A vegades pot anar proveïda de tija bastó flordelisat La flor de lis fou l’emblema de la casa reial de França des del s XII, fins a tal punt, que hom arribà a designar la monarquia francesa amb el nom d’aquesta figura
àguila
Heràldica
Figura heràldica, representada de front, amb el cos dreçat, les ales esteses als costats i les plomes cap amunt, el cap de perfil mirant al costat destre de l’escut, les potes i arpes separades, i la cua baixa i escampada cap avall.
Quan en un escut n'hi ha més de tres, es dibuixen més petites i són anomenades aguiletes
Vila-seca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès estès entre els municipis de Tarragona, Reus, Riudoms, Cambrils i Salou.
Situació i presentació Orogràficament, és un municipi pla amb una suau inclinació cap a la mar A l’extrem N, l’altura màxima de la planúria, constituïda per dipòsits quaternaris, és de 60 m Prop de Salou és lleugerament accidentada per la part final de la unitat de relleu que forma, terra endins, el cap de Salou Localment aquest sector es coneix amb el nom de les Garrigues Hi afloren calcàries del Secundari i calcarenites del Terciari A l’E del Racó comença la platja de la Pineda, de 3510 m de llargada Diversos reguerots i barrancs travessen el municipi i desemboquen a la mar o als espais…
la Seu d’Urgell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Urgell.
Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les…
Igualada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca d’Anoia, estès a l’esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà.
Situació i presentació Es situa al centre de la conca d’erosió que rep el nom de la Conca d’Òdena El municipi limita a l’W amb Jorba, al N i a l’E amb el terme d’Òdena, al SE amb Vilanova del Camí, i al S l’Anoia serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons Una bona part d’aquests relleixos corresponen a afloraments de guixos, que han estat tradicionalment aprofitats per a l’obtenció de calç Quant a les aigües de l’Anoia, malgrat el seu cabal pobre i irregular, han estat aprofitades…