Resultats de la cerca

La doctrina de l’etern retorn té un precedent en el pensament hindú, i fou adoptada posteriorment pels grecs especialment per Heràclit i els pitagòrics Posteriorment fou formulada de manera explícita per Friedrich Nietzsche Procura elaborar una explicació sintètica del problema clàssic de l’ésser i l’esdevenir Amb el propòsit de pensar el problema de l’esdevenir des de l’esdevenir mateix, es postula un model mitjançant el qual s’explica el desenvolupament del món, l’ésser del qual esdevé, com un retornar A més d’ésser una doctrina fisicocosmològica, posseeix un correlat en l’…

Consisteix en la disputa de tres curses consecutives, una de natació en aigües obertes, una de ciclisme de carretera i una a peu, sense interrupció i en aquest ordre, de manera que el guanyador és el primer que completa el recorregut total La zona on es passa de la natació al ciclisme i del ciclisme a la cursa atlètica s’anomena àrea de transició Les distàncies de cada cursa poden variar segons el tipus de competició i la categoria dels participants Hi ha diferents variants d’aquesta modalitat esportiva, com el duatló que elimina la natació, el triatló d’hivern que combina una cursa atlètica…

En sentit estricte, hom aplica aquest terme als escriptors de l’antiguitat clàssica que compongueren reculls de temes mítics quan la religió antiga trontollava i amb finalitat sovint literària

El primer enunciat científic fou formulat per Newton, influït per l’antiga teoria de Demòcrit, segons la qual les fonts lluminoses i els objectes visibles emeten corrents de partícules Newton afirmà que una font lluminosa emet corpuscles materials, elàstics i sotmesos a les lleis generals de la mecànica Aquesta teoria permet d’explicar molt bé la propagació rectilínia de la llum, com també els fenòmens de reflexió i refracció A la teoria corpuscular hom oposà la teoria ondulatòria de Huygens, segons la qual la llum és produïda per la propagació d’ones a través de l’èter tanmateix, a causa del…

Apuntada per diversos naturalistes, entre els quals cal esmentar PLM de Maupertuis 1698-1759 i defensada pel comte de Buffon 1707-88, el qual posava a la seva base la generació espontània, la teoria del transformisme feu possible, malgrat que no comportava el concepte del progrés en la transformació, la formulació científica de l’evolucionisme, deguda al cavaller de Lamarck 1744-1829 i a ChR Darwin 1809-82 De vegades hom confon, erròniament, el transformisme amb l’evolucionisme