Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
quetzal
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels trogoniformes
, de la família dels trogònids, de marcat dimorfisme sexual, el mascle del qual és de color verd daurat amb el ventre carmesí, fa 35 cm del bec a la cua i té les dues sobrecaudals centrals de 60 cm.
La femella és fosca i les sobrecaudals són de dimensions regulars Habita als boscs densos i humits de l’Amèrica Central, des delsud de Mèxic fins a Panamà, i actualment és molt escàs
arlequí
Petr Stuchlý (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte coleòpter longicorni, de la família dels cerambícids, de mides bastant grans, els èlitres del qual, tacats de negre, vermell i bru, tenen un aspecte arlequinat.
Els arlequins tenen al tòrax dues espines articulades, i els mascles presenten les antenes i les potes anteriors molt llargues Són propis de les zones equatorials de l’AmèricadelSud
aguará-châ’î
Mastologia
Carnívor de la família dels cànids, semblant a la guineu, d’uns 60 cm de llargada, amb la cua llarga i el pelatge suau, de color predominantment gris.
Habita les pampes i llocs pantanosos de l’AmèricadelSud
aguará-popé
Mastologia
Mamífer de la família dels prociònids, semblant al mapache, de pèl curt i espès, que s’alimenta de crustacis, sobretot.
Viu a l’AmèricadelSud i a vegades és domesticat
trogoniformes
Ornitologia
Ordre d’ocells neògnats que fan de 25 a 35 cm i tenen els peus heterodàctils —amb el primer dit i el segon girats enrere i el tercer i el quart endavant—, el bec curt, ample i lleugerament corb; són insectívors i frugívors, tenen el plomatge llampant i són arborícoles i mals voladors.
Són sedentaris i habiten les selves i els boscs tropicals de l’Amèrica Central i delSud, l’Àfrica, l’Índia, Malàisia, Borneo i les Filipines Comprèn 35 espècies, repartides entre 8 gèneres, dels quals cal destacar Pharomachrus, Priotelus i Trogon a Amèrica, Apaloderma i Heterotrogon a Àfrica i Harpactes , que és l’únic gènere asiàtic El representant més conegut és el quetzal Pharomachrus mocinno
trompetes
Botànica
Jardineria
Arbust, de la família de les solanàcies, de fins a 3 m d’alt, pubescent, de fulles ovades i de flors grosses, blanques, en forma de trompeta i amb cinc lòbuls punxeguts i reflexos.
És una planta de jardí que procedeix de l’AmèricadelSud
coatí
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels prociònids.
Atenyen un metre de llargada Tenen la cua llarga i el musell allargat, i els ulls i les orelles petits El pelatge és molt dens i de color vermellós Viuen als boscs, i són arborícoles i gregaris Són propis de l’Amèrica Central i la delSud
tresquiornítids
© Fototeca.cat
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids, caracteritzats pel cap —i molt sovint també el coll—, sense plomes, i pel dit posterior de les potes, situat una mica més alt que els altres.
Volen amb el coll i les potes estirats, i emeten uns sons agres i desagradables Habiten al sud dels EUA, a l’Amèrica centromeridional, a l’Àfrica i a la zona eurasiàtica mitjana i meridional Són inclosos en 20 gèneres i 30 espècies, i agrupats alhora en dos grups el dels ibis , de bec prim i arquejat, i el dels becplaners , amb el bec ample i deprimit i amb l’extrem més eixamplat Entre els ibis es destaca l’ibis sagrat Threskiornis aethiopicus , d’Egipte, el capó reial Plegadis falcinellus , rar en algunes zones de maresmes dels Països Catalans, i l’ibis blanc…
pípids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs caracteritzats per l’absència de llengua.
Són animals que habiten les zones tropicals de l’AmèricadelSud i d’Àfrica
pasta de guaranà
Alimentació
Pasta dessecada preparada amb llavors de l’arbre Paulinia cupana, rica en cafeïna
.
És emprada a l’AmèricadelSud per a fer una beguda semblant al cacao