Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
gencianeta de tardor
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les gencianàcies, de 5 a 30 cm d’alçària, de fulles estretament lanceolades i de flors blaves amb la corol·la quadrilobulada i amb franges.
Es fa en prats, en roquissars i en boscs, als Pirineus
cirerola
Botànica
Arbust, de la família de les saxifragàcies, d’1 a 1,5 m d’alçada, de fulles palmades irregularment dentades, generalment trilobades, flors verdoses groguenques agrupades en inflorescències, i fruits bacciformes, vermells, comestibles però fats.
Viu als Pirineus i al Montseny i en clarianes de bosc
dracocèfal
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, de flors blaves o violetes que creixen en prats secs.
Poc representades als Països Catalans, Druyschiana es fa escassament als Pirineus
raïm de guineu
Raïm de guineu
Аимаина хикари (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, rizomatosa, amb tiges dretes, simples i terminades en un verticil de quatre fulles; amb una sola flor, apical, cruciforme i d’un color verd groguenc, i amb baies globuloses de color blau fosc.
Creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus
xatàrdia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 25 cm d’alt, d’arrel llarga i gruixuda, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de flors d’un groc verdós, arranjades en umbel·les compostes irregulars, i de fruits oblongs i costats.
Es fa en pedrusques calcàries, als Pirineus catalans, d’on és endèmica
tora
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles dividides en segments linears, de flors grogues, en raïm, i de fruits formats per cinc fol·licles.
Habita roquissars i prats, als Pirineus i altres serralades de l’Europa centromeridional
falguera femella
Falguera femella
Jon Sullivan iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Falguera de rizoma curt, de la família de les polipodiàcies, de fulles bipinnaticompostes de 20 a 150 cm, amb sorus oblongs.
Creix en llocs ombrats i humits dels Pirineus i d’altres muntanyes plujoses
lúzula
Botànica
Gènere de plantes herbàcies graminiformes, de la família de les juncàcies, generalment perennes, de fulles sovint peloses, de flors amb sis divisions periàntiques i sis estams i de fruits capsulars trivalves amb tres llavors.
Als Països Catalans n'hi ha 14 espècies, la majoria pròpies dels Pirineus
pèl caní
pèl caní
Kenraiz (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 30 cm d’alt, glabra, densament cespitosa, de fulles filiformes, rígides i glauques, i d’inflorescències unilaterals, primes i una mica violàcies, amb espícules sèssils.
Forma prats densos als Pirineus i en altres altes muntanyes sobre sòl àcid