Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
cicle litúrgic
Cristianisme
Període de l’any litúrgic dedicat a celebrar un dels misteris principals del Crist.
Durant segles la litúrgia romana ha tingut dos grans cicles el de Nadal amb l’Advent i el temps de després de l’Epifania i el de Pasqua amb la Quaresma i el temps de després de Pentecosta La reforma litúrgica porterior al concili II del Vaticà ha subratllat que tot el temps de l’any gira entorn de Pasqua Han romàs amb personalitat pròpia el temps d’Advent, de Nadal, de Quaresma, i de Pasqua tot el restant és temps durant l’any
vacances
Educació
Temps de repòs concedit als estudiants, en la recurrència d’una festivitat o per altres circumstàncies, durant el qual romanen tancades les escoles.
N'hi sol haver d’establertes en tres períodes, dos de curts una setmana o dues, corresponents a les festes de Nadal i de Pasqua vacances de Nadal i vacances de Pasqua , i un altre de llarg juliol-setembre, que correspon als mesos de calor vacances d’estiu
estíquer
Música
En la litúrgia bizantina, tropari que es canta després d’un verset de salm (en grec: stikherón).
Es diu especialment dels troparis que acompanyen alguns versets dels salms característics de vespres Uns altres estíquers, que reben el nom més precís d’apostics, són cantats a la fi dels oficis vespertí i matinal Són cèlebres els estíquers de les matines de Pasqua, la melodia eslava dels quals N Rimskij-Korsakov harmonitzà en la seva Gran Pasqua Russa
passió
© Fototeca.cat
Cristianisme
Celebració litúrgica commemorativa de la passió i mort de Crist durant la setmana santa, inaugurada el diumenge de Rams o ‘‘de la Passió del Senyor’’, per tal com hom hi llegeix la pàssia
, i que culmina el divendres sant o ‘‘dia de la Passió i de la Mort del Senyor’’, en què és llegida la pàssia i s’observa el ritu antic de l’adoració de la creu
.
En senyal de dol hom observa el dejuni, primitivament trencat només a l’alba de Pasqua
vigília
Cristianisme
Dret canònic
Dejuni que hom fa el dia abans d’una festa.
En la tradició cristiana, el dejuni més solemne ha estat sempre el corresponent a la vigília de Pasqua
pa àzim
Alimentació
Religió
Pa fet sense llevat.
Era usat segons l’antic ritual hebraic, durant la setmana de Pasqua Emprat també des de l’antigor per l’Església armènia, actualment el fa servir també la litúrgia catòlica occidental en la celebració de l’Eucaristia
llonganissa
Alimentació
Embotit elaborat farcint un budell llarg i prim amb carn magra de porc picada i adobada amb pebre i altres espècies.
A diferència de la botifarra, hom la conserva crua i la deixa assecar durant un cert temps, mantenint-la penjada per un cap, bé que, en alguns llocs, hom la deixa confitar tenint-la en oli o saïm Durant l’assecatge es produeix un conjunt de reaccions bioquímiques causades principalment pel creixement de lactobacils —ja sigui de manera natural o inoculats prèviament—, els quals són els responsables del desenvolupament de les característiques organolèptiques i de conservació del producte En general, hom se la menja crua Molt corrent als Països Catalans, n’hi ha de tipus molt variats, segons…
parasceve
Judaisme
Denominació grega neotestamentària del dia de preparació del dissabte (sàbat) entre els jueus, és a dir, els divendres.
Hom hi preparava els àpats i tot el que calia per al sàbat, en què eren interdites totes les activitats domèstiques L’evangeli de Joan ho refereix a la Pasqua jueva i amb aquesta significació ha passat a la litúrgia cristiana per designar el divendres sant feria sexta in parasceve
drama litúrgic
Música
Representació cantada que constitueix el precedent més llunyà del drama líric.
Es tracta d’obres de caràcter sacre, que s’agrupen especialment al voltant de les dues celebracions més importants del calendari litúrgic el Nadal i la Pasqua Entre els primers centres de difusió destaquen els monestirs francesos de Sant Marçal de Llemotges i de Fleury A la Península Ibèrica el drama litúrgic es conreà sobretot a Catalunya, a causa de la implantació primerenca del ritu romà arran de la fundació de la Marca Hispànica Llevat d’alguns casos, se’n mantingueren vives diverses manifestacions fins que el concili de Trento les prohibí La primera representació litúrgica…