Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
havanera
Havanera
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Dansa i cançó de tempo moderat i metre binari sorgida a Cuba a la primera meitat del segle XIX, també anomenada, en ocasions, contradanza criolla, i que fou conreada tant en ambients de saló com populars.
L’havanera prové de la country-dance anglesa que arribà a Cuba en diferents formes a través dels espanyols, que ja l’havien assimilat, dels francesos a través d’Haití o dels mateixos anglesos, des de mitjan segle XVIII Cap a la segona meitat del segle XIX, l’havanera es difongué també per Europa i sobretot per l’Estat espanyol, on fou vehiculada especialment mitjançant la sarsuela A Espanya, les havaneres arrelaren com a cançó de taverna i passaren a formar part, també, dels repertoris de les societats corals L’havanera mostra esquemes rítmics molt característics i un ús freqüent de les…
veguero
Història
Petit conreador de tabac a Cuba.
Els vegueros sorgiren al s XVII, quan s’estengué a Europa l’ús del tabac La majoria procedien de les Canàries, i s’organitzaren en petites plantacions, enfrontades als interessos dels latifundistes i dels grans comerciants La implantació 1717, per part de la corona castellana, de l’estanc del tabac, motivà que durant el primer quart del s XVIII els vegueros es revoltessin diverses vegades
xaranga
Música
Terme utilitzat a Espanya i Hispanoamèrica per a designar diversos conjunts instrumentals en els quals, habitualment, predominen els instruments de vent.
Per extensió, composició escrita per a aquesta mena de conjunts Molt estesa a Espanya, sobretot al llarg del segle XIX, fou una agrupació d’instruments de vent-metall i vent-fusta que, a diferència de les bandes, no incorporava percussió Era formada per requint, flautí, flauta, clarinets, saxòfon, fiscorns, cornetins, trompes, trombons, barítons, bombardí i baixos A Colòmbia designa tant el conjunt de vent i percussió que acompanya les processons religioses, també anomenat chirimía , com els conjunts de música popular ballable A Cuba és un conjunt popular de caràcter urbà format per flauta,…
almiquí
Almiquí
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels insectívors semblant a una rata grossa, llarg d’uns 60 cm, i de pelatge abundant i negrós, groc al cap; té el musell prolongat en una trompa i les ungles anteriors llargues, per a cavar.
Viu als boscs de l’illa de Cuba
palmera reial
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les palmes de tronc llis, erecte, inflat a la part superior, gris, de fins a 21 m d’alt, amb una capçada de fulles pinades d’un verd brillant.
És aborígena de Cuba i també és conreada en jardineria
cinquet
Música
Grup de cinc notes iguals que té la mateixa durada de quatre notes (rarament sis) del mateix valor; és indicat col·locant un 5 damunt o dessota el grup.
És característic, especialment, de certes danses populars de Cuba i també d’altres països de la mar Carib
colom perdiu
Colom perdiu
(CC0)
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, amb els tarsos alts i robusts, amb els dits proveïts d’ungles grosses i corbades; té les ales petites i la cua arrodonida.
El cap és blavós, el dors, de color terrós, i la regió ventral, vermella Habita a Cuba i a Florida
cocodril americà
cocodril americà
© Fototeca.cat
Herpetologia
Cocodril, de la família dels crocodílids, d’uns 3,5 m de llargada que es caracteritza per tenir el musell molt allargat.
El seu hàbitat s’estén des de l’Equador fins a Florida A Cuba n'hi ha una espècie de dimensions més petites Crocodylus rhombifer , que és anomenat localment caimán
txa-txa-txa
Dansa i ball
Ball ràpid d’origen cubà de quatre temps.
Combina ritmes de la rumba i del mambo, caracteritzat perquè, en els dos primers temps, es fan dos passos lents acompanyats d’un moviment circular de malucs i flexió pronunciada de la cama que fa el pas i, en els dos últims temps, es fan tres passos ràpids gairebé sense desplaçar-se de lloc
rami
Botànica
Planta herbàcia perenne o arbustiva, de la família de les urticàcies, d’1 a 1,8 m d’alçada, de fulles amplament ovades, dentades, tomentoses i blanques pel dessota, i d’inflorescències petites i verdoses.
El seu conreu és estès en climes càlids i temperats, principalment a l’Extrem Orient Xina, Corea, Japó, a Amèrica Brasil, Cuba, Argentina, Hondures i a Àfrica, amb l’única finalitat d’obtenir-ne la fibra tèxtil homònima