Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
derma
Derma sota la capa de l’epidermis: a, epidermis; b, derma; c, papil·la dèrmica; d, glàndula sudorípara
© fototeca.cat
Anatomia
Capa inferior de la pell, de la qual constitueix la part més important i el substrat d’on l’epidermis i els annexos cutanis obtenen el nodriment.
És format per una associació de proteïnes fibroses i una substància matriu, les quals, per interacció, donen a la pell unes determinades qualitats de resistència i elasticitat També presenta elements cellulars diversos i xarxes vasculars i nervioses disposades en estrats parallels a la superfície Les fibres nervioses hi presenten unes terminacions especialitzades per a captar diverses sensacions En la pell humana hom pot fer clarament una distinció entre una capa superficial dentada, que s’imbrica amb les digitacions epidèrmiques, anomenada derma papillar , i una altra de…
serpentina
serpentina
rocksncrystals (CC BY-NC-ND 2.0)
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi hidratat, Mg3Si2O5(OH)4.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Conté crisotille, antigorita o ambdós minerals junts Té una estructura molt semblant a la del caolí Acostuma a presentar-se en masses sense textura Té una duresa variable, de 4 a 6, i una densitat de 2,5 a 2,6 Presenta un esclat de cera o de seda en les varietats fibroses És de color generalment verd i a vegades groc, vermellós o gris La serpentina es forma per alteració de l’olivina i de l’enstatita en condicions de metamorfisme de grau baix o mitjà La serpentina en masses, tallada i polida, és emprada com a pedra d’ornamentació
estroncianita
Mineralogia i petrografia
Carbonat d’estronci, SrCO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls prismàtics sovint pseudohexagonals també es presenta en masses columnars, fibroses o granulars, i són freqüents les macles Té una duresa 3,5 i una densitat 3,785 De color gris groguenc o verdós, presenta l’esclat del vidre i és translúcida Gairebé sempre conté una mica de calci, que substitueix l’estronci Mineral típic de jaciments hidrotermals de baixa temperatura i gairebé sempre associat a la baritina, la celestina i la calcita formant venes en les roques calcàries N'hi ha jaciments importants a Münster Alemanya,…
llana
Tecnologia
Nom donat a diverses matèries fibroses d’aspecte semblant al de la llana.
pirolusita
pirolusita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Òxid de manganès, MnO 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Rara vegada es presenta en cristalls prismàtics ben formats sovint apareix en masses columnars o fibroses, en recobriments, en concrecions i en creixements dendrítics en les superfícies de fractura de les roques L’exfoliació és perfecta segons 110 Té una duresa de 6-6,5 i un pes específic de 5,06 El color és gris de ferro i a vegades blavós és opaca i té una brillantor metàllica És el mineral més freqüent del manganès i ha estat format en ambients molt oxidants Sovint es presenta associada amb altres òxids i hidròxids de manganès…
ranuncle
Ranuncle (Ranunculus ficaria)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, terrestres o aquàtiques, de la família de les ranunculàcies, de fulles dividides o enteres, de flors grogues, blanques o rosades, ordinàriament solitàries, i de fruits en plurinúcula.
El ranuncle asiàtic o francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit també llac,…
guix
Guix fibrós
Mineralogia i petrografia
Sulfat de calci hidratat, CaSO4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls presenten sovint hàbit simple i cares corbades Hom el pot trobar en masses granulars, de gra gros a gra fi, foliades i en petites venes fibroses Presenta sovint macles de contacte, i també en punta de sageta o de llança L’exfoliació és bona Té una duresa 2 i una densitat 2,32 És incolor i transparent quan es presenta cristallitzat, i de color blanc, gris, groguenc o vermellós quan es presenta en masses Les varietats que es presenten en masses de gra fi constitueixen l' alabastre certs agregats adopten forma de rosa…
col·lagen
Bioquímica
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena).
També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur…
herba fetgera
Herba fetgera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, acaule, d’arrels fibroses, de fulles trilobulades i cordades a la base i de flors llargament pedunculades, amb sis tèpals blavosos o blancs.
Creix en obagues, boscs i boixedes de muntanya Ha estat aplicada contra afeccions del fetge
cor
Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…