Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
budo
Conjunt de les arts marcials ( karate, judo, kendo
, etc) que hom practica en diversos països asiàtics, especialment al Japó, a Corea i a la Xina.
kendo
![](/sites/default/files/media/EEC/kendo_upc.jpg)
En el kendo els combatents agafen el sabre amb les dues mans i s’enfronten de cara
Club de Kendo UPC - ACKEN / Xavier de Izaguirre Pabolleta
Altres esports de combat
Art marcial d’origen japonès consistent a batre’s amb un sabre de bambú.
L’objectiu del kendo, que en japonès significa ‘via del sabre’, és colpejar l’adversari abans de ser colpejat, normalment amb un sol moviment ràpid i precís Els combatents agafen el sabre amb les dues mans, s’enfronten de cara, mai de costat com en l’esgrima, i van protegits amb una armadura que consta de casc, faldilla, protector pectoral i protector de braços El kendo s’originà al Japó El seu precedent, el kenjutsu o ‘art del sabre’, data del segle VIII L’expansió dels guerrers samurais al segle XI propicià el desenvolupament del sabre japonès El kenjutsu guanyà protagonisme i incorporà…
aikido
![](/sites/default/files/media/EEC/aikido1.jpg)
L'aikido és un art marcial d'autodefensa
Arxiu Associació Cultural Aiki Catalunya
Altres esports de combat
Art marcial d’origen japonès, basada en el moviment circular, que té per objectiu, sempre que sigui possible, la neutralització de l’adversari amb el mínim de violència possible.
Se centra en la utilització de l’energia de l’oponent per redirigir-la en contra seu, aconseguint així el control de la situació El terme aikido deriva de tres ideogrames japonesos ai , que significa ‘harmonia’, ki , que significa ‘energia vital’, i do , que significa ‘via’ Aquests tres kanjis es tradueixen com ‘la via de l’harmonia entre les energies’, és a dir, el camí per aconseguir l’harmonia amb un mateix i amb l’univers En definitiva, l’aikido cerca l’harmonia universal entre cos, esperit, naturalesa i cosmos L’aikido nasqué a partir de les tècniques de l’aiki-jutsu, art marcial del…
full-contact
Altres esports de combat
Esport de combat d’origen nord-americà que combina tècniques de la boxa i del karate i en què es permeten els cops de peu només per sobre de la cintura.
kick-boxing
Altres esports de combat
Esport de combat d’origen oriental que combina tècniques de la boxa i del karate i en què es permeten els cops de peu per sobre de la cintura i a les cuixes.
full-contact
Altres esports de combat
Esport de combat d’origen nord-americà que combina tècniques de la boxa i d’algunes arts marcials com el karate o el taekwondo –fonamentalment de tipus ofensiu– per a colpejar l’adversari.
Només són permeses les puntades de peu per damunt de la cintura
taekwondo
![](/sites/default/files/media/EEC/Taekwondo.jpg)
Joel González, medalla d’or de taekwondo de menys de 58 kg als Jocs Olímpics de Londres (2012)
JUAN CARLOS CAPARRÓS
Altres esports de combat
Art marcial d’autodefensa que permet utilitzar totes les parts del cos susceptibles de servir d’armes de defensa o d’atac, encara que en la competició només es poden emprar les mans i els peus.
Es divideix en dos grans estils, cadascun associat amb una de les dues federacions que existeixen a escala mundial l’estil ITF associat amb la Federació Internacional de Taewkondo i l’estil WTF associat amb la Federació Mundial de Taekwondo, que és el que està reconegut com a esport olímpic Es fan servir una gran varietat de tècniques de defensa en funció de la direcció i l’altura de l’atac En les tècniques d’atac s’executen cops de peu, de mà i de puny normalment enfocats a atacar el tronc o el cap Cada tècnica té, a la vegada, diferents variacions a diferents altures, amb gir, amb salt cap…