Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
guerres mèdiques
Història
Nom donat als conflictes bèl·lics que es produïren entre grecs i perses al llarg del segle V aC.
L’any 499 aC el tirà de Milet, Aristàgores, atià una revolta de les ciutats jòniques que els perses aconseguiren de sufocar Bé que l’ajut atenès havia estat feble, el rei persa Darios, que aspirava a dominar tot el món grec, envià una expedició de represàlia L’any 490 aC els perses, comandats per Datis i Artafernes, desembarcaren a Marató, on els atenesos, seguint els consells de Milcíades, els derrotaren Deu anys més tard, Xerxes, el fill de Darios, tornà a preparar-se per a la guerra Però entretant Temístocles havia convertit Atenes en una potència naval, i, bé que el gran exèrcit persa…
irànic
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup lingüístic nascut de l’indoeuropeu i format per les llengües parlades a l’Iran.
L’irànic es divideix en tres fases històriques la de l’antic irànic, que comprèn l’antic persa SW de l’Iran, l’avèstic zand, el mede i l’escític la de l’irànic mitjà, que inclou el grup occidental part arsàcida del NW, pahlavi sassànida i maniqueu i l’oriental sogdià de l’Àsia Central, corasmià i indoescita, i la de l’irànic modern persa
paixtu
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, escrita en alfabet àrab.
Idioma oficial de l’Afganistan afganès —amb el persa dari—, és parlat per uns 27000000 d’individus distribuïts entre l’Afganistan i el NE del Pakistan Influït literàriament pel persa i l’urdú, les obres més antigues daten del s XIII les més notables són les del místic panteista Bāyāzīd Anṣārī mort el 1585, les del seu detractor Aḥūnd Darweza segle XVII i els poemes de Khušhāl Khān mort el 1689, conegut com el pare del paixtu Actualment abunda la poesia popular cantada per recitadors professionals, anomenats ḍum
elamita
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels habitants d’Elam
.
Bé que documentada des del III millenni aC, hom ignora a quina família lingüística pertany per a alguns a la caucàsica i, per a d’altres a la dravídica Aquests dubtes obeeixen al fet que la seva morfologia és poc coneguda segons alguns, es tracta d’una llengua aglutinant a causa de l’escassetat de les fonts històriques i a la manca de texts literaris La fase més ben documentada de l’elamita, el qual evolucionà poc en el decurs del temps, és la de les inscripcions reials aquemènides sovint trilingües persa aquemènide, babilònic i elamita Del seu estudi hom dedudeix que era una…
hindú
© X. Pintanel
Lingüística i sociolingüística
Adepte de l’hinduisme.
El mot hindú , terme persa medieval, derivat del sànscrit saindhava , passà del seu sentit geogràfic original habitant del territori del riu Sindhu al sentit restrictiu religiós i cultural
literatures islàmiques
Literatura
Conjunt de manifestacions literàries que han estat produïdes sota l’islam.
Pertanyen a aquest grup les literatures àrab, persa, urdú, paixtu, balutxi, kurda, berber, haussa i suahili, albanesa, les malaies literatura javanesa i el conjunt de les literatures turques turc
taranci
Etnologia
Individu d’una població turca que habita a la vall de l’Illi, al Turquestan central.
Malgrat la islamització, conserven trets culturals anteriors són polígams, les dones porten la cara destapada, etc Han tingut una certa influència persa Eren uns 60 000 individus el 1920
quiliarca
Història
Militar
A l’antiga Grècia, comandant de mil soldats.
Referit primer a la guàrdia reial persa dels mil nobles cavallers o “parents del rei”, el mot traduïa els càrrecs romans de tribú i de prefecte de la cohort prefecte
uzbek
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del turquès, derivat del txagatai, parlat avui a l’Uzbekistan per uns cinc milions d’individus.
Escrit primitivament en caràcters aràbics i amb una forta influència del persa tant en la fonètica com en el vocabulari, actualment és escrit en lletres cirílliques, i és en una fase de clara expansió literària
algorismista
Matemàtiques
Partidari de les xifres aràbigues com a signes de càlcul en contraposició als abacista
.
Aquesta nova modalitat de càlcul donà lloc, al s XII, a l’escola anomenada algorismista, que es basava en les teories de l’astrònom persa al-Hwārizmī, conegudes a Europa a través de la traducció llatina del llibre Algorithmi de numero indorum