Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
tinta autogràfica
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta que serveix per a escriure o per a dibuixar damunt d’un paper especial allò que després hom ha de reportar a una pedra litogràfica.
tinta hectogràfica
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta espessa, de molt poder colorant i soluble en aigua, que permet de reproduir un text o un dibuix a papers humits d’alcohol o d’altres líquids anàlegs.
bolet de tinta
![](/sites/default/files/media/FOTO2/bolet_de_tinta.jpg)
Bolet de tinta
© Jan Ševčík
Micologia
Bolet de la família de les coprinàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, de barret oblong, cilindroide, recobert de blens, de primer blancs i després ocracis.
Aquest barret recobreix la major part del peu, que és blanc, amb un petit anell Les làmines són de primer rosades, i al final negres i deliqüescents, fins a desfer-se en un líquid negre que havia estat emprat com a tinta Creix en terres ben adobades, conreus, vores de camins transitats per bestiar, sovint en colònies amb aspecte de dits Bé que de carn fràgil i efímera, és considerat un dels millors bolets
tinta d’impremta
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta emprada en les arts gràfiques.
Les tintes d’impremta, de les quals hi ha diversos tipus diferents, són especialment adequades a cadascun dels procediments d’impressió En general, les tintes emprades en les premses cilíndriques són molt més fluides que les emprades en les premses planes, i les emprades en litografia i en òfset són molt més espesses que les que hom utilitza en tipografia Les emprades en rotogravat, fetes a base d’alcohol i de dammar, s’assequen per evaporació del vehicle, mentre que les emprades en les rotatives d’impressió de diaris, fabricades a base d’hidrocarburs i àdhuc d’aigua, s’assequen per…
tinta al carbó
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta especial que permet el calc en sec aplicant damunt un paper blanc el paper que la conté i rascant-lo o copejant-lo pel dors per tal de facilitar l’adherència de la tinta.
raïm de moro
![](/sites/default/files/media/FOTO3/raim_de_moro.jpg)
Raïm de moro
max guitare (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les fitolacàcies, d’1 a 2 m d’alçària, d’olor forta, amb fulles esparses lanceolades, de tonalitats purpúries, sobretot a la tardor; amb flors blanquinoses, disposades en raïms llargs, i amb fruits esquizocàrpics bacciformes, de color purpuri fosc.
Creix en erms humits, terraplens, etc Prové de l’Amèrica del Nord, però és molt estesa a tota la regió mediterrània És planta tòxica, però a petites dosis ha estat emprada com a purgant i vomitiva
paper fotogràfic
![](/sites/default/files/media/FOTO3/paper_fotografic2.jpg)
Paper fotogràfic
Paper preparat per a imprimir fotografies amb impressores de tinta.
Té una de les cares recoberta d’un material que té la facultat d’absorbir la tinta i, al mateix temps, evitar que es dispersi, contràriament al que passa amb el paper convencional, en què la gota de tinta té tendència a escampar-se N'hi ha de diferents característiques, segons el tipus d’acabat —brillant, setinat i mat—, segons la textura —de paper convencional, de papers aquarella, paper cotó— i el gramatge
impressora
![](/sites/default/files/media/FOTO/IMPRESSORA.jpg)
Esquemes del mecanisme d’impressió de diferents tipus d’impressora; de dalt a baix: matricial, de raig de tinta i làser
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Màquina que imprimeix les dades elaborades per un sistema informàtic.
El teletip fou el primer perifèric capaç d’escriure els resultats que donava un ordinador i era emprat tant per a introduïr informació com per a rebre-la, però, malgrat que eficaç, resultava excessivament lent Aviat aparegueren les impressores que tan sols havien d’escriure i eren dissenyades per a operar a altes velocitats En aquestes, la impressió es fa, a vegades, per mitjans tèrmics sobre papers especials, però més correntment damunt de paper ordinari, presentat en una banda contínua de gran llargària plegada en forma d’acordió, que és estirada a través d’uns pius que penetren en unes…
esborratinta
Química
Substància sòlida o líquida que serveix per a descolorir la tinta.
Segons quin sigui el tipus de tinta, varia la composició química de l’esborratinta, però sovint és format per composts a base d’àcid oxàlic o de permanganat potàssic