Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
sororat
Etnologia
Costum imposat en algunes cultures pel qual un vidu ha de casar-se amb la germana de la seva muller difunta.
En algunes societats el casament amb un dona comporta un compromís formal amb totes les germanes Aquest costum és complementari del del levirat
esquellotada
Folklore
Esvalot fet amb soroll d’esquelles, corns, llaunes, etc, davant la casa d’un vidu el dia que es torna a casar.
facultat de millorar
Dret
En dret castellà, facultat que té un cònjuge d’atorgar a favor de l’altre en capítols matrimonials que el sobrevivent d’ells que es conservi vidu pugui distribuir entre els fills comuns els béns que formen el terç de millora.
reserva binupcial
Dret
Obligació que la llei imposa al vidu o vídua que hagi contret noves núpcies de reservar, a favor dels fills del matrimoni anterior o dels descendents d’aquests que existeixin en esdevenir-se la mort del cònjuge bínube, els béns adquirits per qualsevol títol lucratiu del seu consort difunt.
Segons el dret civil català el cònjuge bínube gaudeix de la facultat de poder distribuir per a després de la seva mort entre els reservataris els béns objecte d’aquesta reserva
soldada
Dret civil català
Crèdit que la pubilla solia estipular a favor del seu marit que no gaudia de la condició d’hereu —cabaler o pubill—, i que per regla general deixava de pagar-se al cap de deu anys de celebració del matrimoni; i amb la peculiaritat, a més, que el marit només podia disposar-ne en restar vidu o quan deixava la casa.
Aquesta institució, freqüent a les comarques de l’Urgell i la Segarra i les contrades veïnes, ha perdut actualment tota vigència
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…