Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
integrina
Bioquímica
Proteïna present en la membrana plasmàtica que participa en l’adhesió de la cèl·lula a diferents molècules de la matriu extracel·lular (per exemple, al col·lagen).
Les integrines estan constituïdes per dues subunitats, α i β, i per al seu funcionament depenen del calci o del magnesi
autoassociació
Biologia
Capacitat de les proteïnes i dels grans complexos macromoleculars, com per exemple les partícules víriques, d’associar-se sense la intervenció de cap altra proteïna.
antitrombina
Biologia
Proteïna plasmàtica d’acció anticoagulant que inhibeix l’activitat de la trombina i de determinades proteases en les primeres fases de la formació del coàgul.
L’heparina i l’albúmina X són considerades les antitrombines naturals de la sang mentre que la fibrina, per la seva capacitat d’absorció de la trombina, esdevé l’antitrombina fisiològica més important
bacterioproteïna
Biologia
Qualsevol proteïna que intervé en la composició dels bacteris, algunes de les quals posseeixen poder antigènic i serveixen per a classificar les soques de determinades espècies bacterianes.
bioquímica
Bioquímica
Ciència que estudia la química dels éssers vius, és a dir, la vida com a fenomen químic.
La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…
interferència de l’ARN
Biologia
Fenomen de regulació de l’expressió gènica per interferència de l’ARN, conegut com a ARNi.
L’ARNi és un tipus de silenciament gènic posttranscripcional que consisteix en la degradació selectiva d’ARNm específics Aquest fenomen, descrit per primer cop en el nematode Caenorhabditis elegans el 1995, fou descobert en observar que la introducció d’ARNds provoca el silenciament específic del gen que conté la informació genètica equivalent El fenomen d’ARNi s’ha detectat en tots els eucariotes analitzats En plantes rep el nom de cosupressió i en fongs, de silenciament El fenomen biològic d’ARNi és provocat per l’existència d’uns tipus concrets d’ARN, els ARN d’interferència petits, que…
apoferritina
Biologia
Proteïna de la mucosa intestinal, sobretot del duodè, que es combina amb el ferro ingerit i forma la ferritina
, una de les formes d’emmagatzematge de ferro a l’organisme.
ortòleg | ortòloga
Biologia
Dit de la seqüència molecular d’ADN o de proteïna que procedeix d’una seqüència ancestral a partir de la qual ha divergit en paral·lel al procés d’especiació que ha afectat el seu llinatge.
Els gens ortòlegs acostumen a conservar la mateixa funció Les seqüències ortòlogues proporcionen una informació molt útil per als estudis taxonòmics i filogenètics, atès que el seu patró de divergència permet traçar les relacions filogenètiques entre organismes
paràleg
Biologia
Dit de la seqüència molecular d’ADN o de proteïna que ha divergit dins un mateix llinatge d’organismes després d’haver experimentat un procés de duplicació gènica en l’organisme ancestral d’aquell llinatge.
Generalment, els gens paràlegs tenen la mateixa funció o bé una funció molt relacionada La comparació de gens paràlegs quant a nombre i seqüència entre diversos organismes o llinatges proporciona informació útil per als estudis taxonòmics i filogenètics
fruita
Fruites fresques en un mercat
© Larry Connelley - Fotolia.com
Alimentació
Fruits comestibles.
Descripció i composició Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol préssecs, prunes, etc, fruita de grana pomes, peres, codonys, etc i fruita diversa plàtans, raïm, magranes, etc Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els…