Resultats de la cerca
Es mostren 527 resultats
bibliòfil | bibliòfila
Arxivística i biblioteconomia
Persona amant dels llibres, especialment dels rars o preciosos.
Els qui es dediquen a la bibliofília han constituït associacions a gairebé tots els països Als Països Catalans hi hagué la Societat Catalana de Bibliòfils 1905-12, i actualment hi ha l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, fundada l’any 1943
semiarianisme
Cristianisme
Doctrina teològica trinitària que intentava d’oposar a l’homooúsios de Nicea un arianisme mitigat.
Se centrava en el mot homoioúsios gr ' 'mοιοýσιοέ per indicar que el Fill era d’una natura ‘semblant’ al Pare, bé que no hi hagué mai unanimitat en la formulació d’aquesta semblança “en tot”, “en la voluntat”, “segons l’Escriptura”, etc
cantiga
Literatura
Cançó o poema compost per ésser cantat, propi dels cançoners galaicoportuguesos medievals.
Hom distingeix tres gèneres principals de cantigas les cantigas d’amigo , les cantigas d’amor i les cantigas d’escarnho e de mal dizer També hi hagué cantigas de caràcter religiós, com les Cantigas de Santa Maria Alfons X de Castella-Lleó
accidentalitat
Transports
Índex dels accidents registrats en un indret en unes condicions determinades de clima o de trànsit.
A Espanya, el 2008, hi hagué 1 929 accidents mortals a la carretera, amb 2 181 víctimes mortals durant les 24 hores i 866 ferits greus, segons dades de la DGT En el quinquenni 2003-08, s’observà una marcada disminució del nombre d’accidents mortals 44% menys, de víctimes mortals 45,9% menys i de ferits greus 58,3% menys Així, d’onze morts diaris de mitjana el 2003 es passà a sis morts el 2008 A Catalunya, aquest mateix any, hi hagué 251 accidents mortals el 44,5% menys que el 2003 —452— amb 287 víctimes mortals el 43,9% menys que el 2003 —512—, segons dades de la DGT…
merino
Història
Oficial públic que s’encarregava de l’administració econòmica, financera i judicial d’un territori.
El merino aparegué al s XI Durant l’alta edat mitjana hi hagué merinos majors a les grans regions administratives Galícia, Lleó i Castella en tingueren un cadascuna A Navarra els merinos eren delegats del rei en terres reials i a Aragó tingueren sobretot atribucions econòmiques
prat d’indianes
Història
Prat annex o dependent d’una fàbrica d’indianes, on hom bullia, blanquejava i posava a eixugar els teixits de cotó, abans de pintar-los.
Als afores de Barcelona n'hi hagué un gran nombre al s XVIII, sobretot a les proximitats del portal Nou, a Sant Martí de Provençals i també, més tard, entre els carrers de Sant Pau i del Pedró, zones on hi havia les principals fàbriques d’indianes
febre groga
© Fototeca.cat
Patologia humana
Malaltia vírica aguda i febril, causada per un virus del tipus Flaviviridae transmès per la picada de mosquits de l’espècie Aedes aegypti.
Es manifesta bruscament, després d’un període d’incubació de tres a sis dies, amb un accés hipertèrmic, dolors localitzats al cap, a l’epigastri i a la columna vertebral, fotofòbia, insomni, agitació, icterícia, albuminúria i trastorns digestius diarrees, vòmits negres característics, etc Originària de l’Àfrica Occidental, on a principis del segle XXI era endèmica en una trentena d'Estatsm és estesa per l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, on també era present en una desena de països El 1937 Max Theiler desenvolupà una vacuna eficaç, i el 1939 tingué lloc al Brasil la primera campanya de…
xaronisme
Literatura
Denominació donada a certes manifestacions literàries produïdes entorn de la meitat del segle XIX a Catalunya que es caracteritzen per un col·loquialisme de base popular i de gust dubtós.
Els seguidors, anomenats xarons, utilitzaven la sàtira –mig política mig literària– i el llenguatge barroer i vulgar en les seves obres Es contraposava a la literatura culta de les acadèmies i dels Jocs Florals Parallelament, a la premsa també hi hagué una important presència de grafisme i dibuix del mateix tipus i estil
diputat local
Història
Representant local de les antigues diputacions del general o generalitats encarregat de recollir els imposts.
De primer no hi hagué restriccions d’estament, però més endavant només els militars o els ciutadans podien exercir aquest càrrec, el qual hom obtenia per tres anys, per nomenament dels diputats principals, i era remunerat havien de pagar fiança i no podien tornar a ésser elegits fins al cap de tres anys
shōgun
Història
Títol que portaren els dictadors militars que governaren el Japó des del 1192 al 1867.
Al s VIII designava els caps militars de les campanyes contra els ainus, però quan Minamoto no Yoritomo obtingué l’hegemonia 1192, el shōgun esdevingué el sobirà de fet, amb caràcter hereditari, i presidí el bakufu, mentre l’emperador retenia la sobirania formal Hi hagué tres dinasties shōgunals els Minamoto, els Ashikaga i els Tokugawa