Resultats de la cerca
Es mostren 726 resultats
bertillonatge
Antropologia física
Criminologia
Mètode antropomètric d’identificació ideat per Alphonse Bertillon que consisteix en un sistema de classificació tricotòmic d’acord amb una sèrie de mesures (generalment onze) que rarament coincideixen en dos individus.
Les cinc mesures fonamentals són la llargada i l’amplada del cap, la llargada del dit del mig de la mà esquerra, la del peu esquerre i la de l’avantbraç esquerre
índex
![](/sites/default/files/media/FOTO/índexs_antropomètrics.jpg)
Índex antropomètrics més importants
©
Antropologia
Relació antropomètrica feta entre dues magnituds del cos humà.
És emprada en els estudis antropomètrics Els índexs emprats amb més freqüència són l' índex cefàlic , consistent a dividir l’amplada del cap per la seva llargada, l' índex facial , que hom obté dividint l’amplada per la llargada de la cara, i l' índex nasal , en què hom duu a terme la mateixa operació entre l’amplada i la llargada del nas En tots tres casos el quocient obtingut és multiplicat per 100 Hom situa els valors d’aquests índexs en una classificació de cadascun d’aquests trets antropomètrics, característics de les diverses subraces o tipus…
cigne de coll negre
Ornitologia
Cigne d’1 m de llargada.
Tot el cos és de color blanc, excepte el coll i el cap, que són negres El bec és grisenc, amb la punta groga, i a la base hi ha una protuberància vermella És propi de les regions meridionals de l’Amèrica del Sud
cobra
![](/sites/default/files/media/FOTO3/cobra_serp.jpg)
Cobra índia
Chethan Kumar iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’ofidis, de la família dels elàpids, de coloració variable.
Les cobres, quan estan excitades, poden expandir el coll per formar una mena de caputxó, moviment que efectuen aixecant les costelles cervicals que giren al voltant de llur articulació vertebral en fer aquest moviment, en algunes espècies es posen de manifest diversos dibuixos característics Les cobres més conegudes són la cobra índia Naja naja que ateny d’1,5 a 2 m de llargada i viu tant en llocs de vegetació densa com en llocs semidesèrtics de la Xina, l’Índia, Birmània, les illes de la Sonda i Sri Lanka, la cobra egípcia o àspid Naja haje , que té una llargada…
cotilosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils anàpsids
integrat solament per espècies fòssils, que aparegueren en el Permià i s’extingiren en el Triàsic.
Per tal com s’originaren directament dels amfibis urodels, llur forma i llurs particularitats morfològiques recorden molt les de les salamandres i els tritons actuals Alguns, com Seymouria , atenyien només 50 cm de llargada i presentaven vida amfíbia, i uns altres, com Diadectes , arribaven a assolir d’1,50 a 1,80 m de llargada i foren dels primers vertebrats terrestres que poblaren la terra ferma
salt
![](/sites/default/files/media/FOTO3/salt_esqui.jpg)
salt de trampolí Lillehammer 2016
Vegar Samestad Hansen (CC BY 2.0)
Esport
En esquí, cadascun dels salts que donen lloc a diverses modalitats de competició.
Els salts de trampolí són efectuats des d’un trampolí de 70 i de 90 m de llargada, l’alçada total del qual pot ésser modificada en 1,8 m Hom puntua segons un barem amb un coeficient de 0 a 20 tenint en compte la puntuació d’estil i la llargada del millor dels dos salts a què té dret el participant Els salts acrobàtics són una modalitat d’esquí artístic i consisteixen a saltar des d’un trampolí i fer figures acrobàtiques a l’aire
springbok
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’1,50 m de longitud, 20 cm dels quals corresponen a la cua, i 85 cm d’alçada a la creu, amb el tronc llarg i esvelt recobert per un pelatge de color bru lleonat.
Els costats i el ventre són blancs, i tenen un replec de glàndules odoríferes collocat a la meitat posterior del llom, al llarg de la columna vertebral, zona sobre la qual hi ha una crinera de pèl Els mascles i les femelles presenten banyes de fins a 40 cm de llargada Viu a les zones d’estepa àrida i bosc clar, i pot fer salts de 2 a 4 m d’alçada i 4 a 5 m de llargada Habita a l’Àfrica, des del cap de Bona Esperança fins al Zambezi És anomenat també antílop saltador
tudell
![](/sites/default/files/media/GEM/A102419.jpg)
Tudell de baixó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tub metàl·lic estret, a l’extrem del qual es fixa el generador del so (inxa) dels aeròfons de doble llengüeta.
Construït generalment amb secció cilíndrica, actua com a primer segment del tub acústic, i de la seva forma i llargada en depenen el timbre i l’afinació de l’instrument Poden ser rectes i curts, com els dels oboès i tenores, o de més de 20 cm de llargada i corbats, com els dels baixons i fagots N’hi ha de mides intercanviables per a un mateix instrument També s’anomenen tudells els tubs metàllics exteriors per on s’introdueix l’aire en el cap de les flautes de bec més greus, els quals no tenen cap funció acústica i actuen simplement com a bufadors
heptatló
Esport
Prova combinada d’atletisme que comprèn set disciplines.
És fet en dues jornades consecutives i n'hi ha de dos tipus heptatló masculí, que es realitza en pista coberta 60 m llisos, salt de llargada, llançament de pes, salt d'alçada, 60 m tanques, salt de perxa i 1000 m i femení, que es realitza a l'aire lliure 100 m tanques, salt d'alçada, llançament de pes -4kg-, 200 m llisos, salt de llargada, llançament de javelina i 800 m Cada prova puntua segons la marca obtinguda, i la suma de totes plegades dóna el resultat final Els punts són atorgats segons unes taules adoptades per la Federació Internacional d’Atletisme
pals
![](/sites/default/files/media/GEM/A098644.jpg)
Pals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa entre dues parts simètriques Consta de dos pals o troncs de fusta dura i resistent alzina, roure o alguna de similar, de llargada i gruix variables, que s’utilitzen en les danses denominades de garrots, palitrocs o bastons El so es produeix pels cops que els balladors donen, de manera alternant, als seus pals entre si, als dels altres balladors o bé copejant a terra, tot marcant amb cops secs i amb força el ritme del ball A Catalunya són de fusta tornejada, tenen una forma lleugerament troncocònica i poden arribar…