Resultats de la cerca
Es mostren 707 resultats
ull de peix
Fotografia
Objectiu gran angular (de poca distància focal: 16 mm, 8 mm, 6 mm,...) que deforma la imatge tot perdent el paral·lelisme de les línies laterals, que es corben.
ull de peix
Ull entelat i gairebé blanc, freqüent especialment en alguns cavalls.
bestinal
Ictiologia
Dit dels peixos selacis en general, que tenen la pell proveïda de denticles dèrmics i la carn dels quals és poc apreciada.
àngel
Àngel comú
Whodden iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels esquals, amb caràcters semblants als de les rajades i dels taurons, amb el cos aplanat i de forma romboidal, i el cap rodó.
Ateny 2 m de llargada Les aletes pectorals i pelvianes són molt desenvolupades, com ales Tot ell és de color grisenc, amb taques clares o fosques i la pell molt aspra És vivípar aplacentat Viu en els fons de sorra o fang i es nodreix de molluscs, crustacis i petits peixos plans És cosmopolita Bé que comestible, la seva carn no és de gaire qualitat Cal destacar-ne l’ àngel comú o escat S squatina , de coloració arenosa, l’ àngel aculeat S aculeata , amb els ulls envoltats de gruixuts tubercles espinosos, i l’ àngel ocellat o escatet S oculata , de coloració bruna amb ocels blancs
gat
Gat (Scylliorhinus stellaris)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esciliorrínids, que fan de mig metre a un metre de llargada, amb el cap aixafat i el cos prim i de color gris rosat, amb taques circulars fosques d’un diàmetre variable, segons l’espècie.
Inclou dues espècies de taurons S stellaris , que ateny fins a 1 m de llargària i té les taques grosses, i S canicula , més curt que l’anterior i amb les taques més petites Són comuns a les costes dels Països Catalans La carn, tot i que és comestible, no és gaire apreciada
joell
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels aterínids (Atherina sp), de mida molt petita, confosos sovint amb el xanguet, entre els quals destaca el joell ver (A.boyeri), la cabeçuda i el moixonet
.
De mida molt petita, són confosos sovint amb el xanguet Hi destaca el joell ver o jaclet o xasclet Aboyeri , la cabeçuda i el moixonet
ballesta
ballesta (B.carolinensis)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels plectògnats, de la família dels balístids, que poden atènyer uns 40 cm, de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva, poc diferenciat del cap.
S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de defensa contra els predadors…
carpí ver
carpí ver
Lukáš Jurek (CC0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, generalment de menys de 40 cm de longitud, molt semblant a la carpa, però desproveït de barbetes.
El dors és de color terrós, els costats també són terrosos, però amb reflexos tornassolats groguencs, daurats o vermells, i el ventre és groc pàllid i sol tenir una taca fosca a la base de la cua Habita en aigües estanyades i els seus hàbits són anàlegs als de les carpes, amb les quals poden engendrar híbrids fecunds proveïts de quatre barbetes Originari de la Xina, actualment hom el cria industrialment arreu del món amb finalitats ornamentals i la seva carn és molt poc valorada