Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
papaorelles
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dermàpters, de la família dels forficúlids, de 10 a 15 mm, que presenta el segon parell d’ales ben desenvolupat i, en repòs, protegit sota el primer parell, més curt i quitinós.
Al final de l’abdomen té un parell de cercs dentats en forma de pinça, d’una certa longitud Habita en tota mena de cavitats, dins els fruits trencats, sota escorces i pedres i altres indrets amb ombra i humitat
macrurs
Carcinologia
Subordre de crustacis de l’ordre dels decàpodes en desús a les classificacions modernes.
Es caracteritzen, en oposició als anomurs i als braquiürs, per llur abdomen, allargat i proveït d’una aleta caudal àmplia, formada pel tèlson i els uropodis Els macrurs inclouen els decàpodes nedadors i alguns dels marxadors de les classificacions actuals
escorpí d’aigua
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels hemípters, de la família dels nèpids, amb el cos aixafat, el cap petit i les potes anteriors molt desenvolupades i especialitzades en la captura de preses.
L’abdomen acaba en un tub de missió respiratòria Habiten en les aigües dolces i tranquilles, riques en vegetació És un gènere cosmopolita, i l’espècie N cinerea , d’uns 1,5-2 cm de longitud, és comuna als Països Catalans
malacopterigis
Ictiologia
Nom, actualment en desús, donat al grup de peixos osteïctis que presenten els radis de les aletes tous i articulats.
Hom els dividia en malacopterigis àpodes, si no tenien aletes abdominals, com el congre, malacopterigis subbranquials , si tenien les aletes abdominals sota les brànquies, com el bacallà, i malacopterigis abdominals, si tenien un parell d’aletes rere l’abdomen, com el salmó
nervi vague
Anatomia animal
Nervi mixt que s’origina en el solc lateral del bulb i que en sortir del crani segueix un trajecte descendent entre la caròtide interna i la jugular interna; en el tòrax, a la dreta, creua verticalment la subclàvia, mentre a l’esquerra passa per l’aorta i la cara anterior de l’esòfag.
A l’abdomen, l’esquerre acaba a la cara anterior de l’estómac i el dret a la posterior, i dóna branques al plexe solar i semilunar S'anastomitza amb els nervis espinal, glossofaringi, facial, hipoglòs, gran simpàtic i primers nervis raquidis
cinípids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters els representants de la qual són, en general, de petites dimensions (1 o 2 mm) i de colors poc vistents.
Les femelles tenen un agulló a l’extrem de l’abdomen Els adults són diürns i de vida bastant curta Es reprodueixen segons un cicle normal o bé per partenogènesi Molts són productors de cecidis, i altres són endoparàsits d’altres insectes
ortòpters
ortòpter gríl·lid: cadell
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots hemimetàbols, de dimensions mitjanes o grans, que tenen el cos cilíndric, cap allargat, el primer parell d’ales elitroides i el segon membranoses, aparell bucal mastegador i tercer parell de potes més desenvolupades que els altres dos parells.
Les ales del segon parell són membranoses, tenen forma de ventall quan estan desplegades i es pleguen sota les del primer parell, que són allargades i quasi rectangulars En alguns grups les ales són molt reduïdes o falten Les potes són ben desenvolupades i sovint proveïdes d’espines, el tercer parell és molt enfortit i amb el fèmur i la tíbia formant un angle que permet el salt de l’animal L’abdomen té 11 segments, els últims dels quals són proveïts d’apòfisis diverses, com ara l’apèndix imparell de les femelles, que serveix per a pondre els ous El cap presenta un parell d’ulls composts molt…
perla
Perla
Zoologische Staatssammlung Muenchen (cc-by-nc-sa-3.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels plecòpters, de la família dels pèrlids, que fa de 15 a 30 mm, d’ales membranoses i reticulades amb les posteriors més llargues que les anteriors.
A l’abdomen hi ha dos cercs multiarticulats, almenys tan llargs com la meitat del cos Hom troba els adults a la vora de les aigües corrents, on dipositen els ous llurs larves, aquàtiques, constitueixen un dels aliments més freqüents dels peixos d’aigua dolça
estomatòpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis que es caracteritzen pel fet de tenir descoberts els quatre segments toràcics posteriors, el rostre mòbil, cinc parells de maxil·lípedes, el segon dels quals és especialment ben desenvolupat, i tres parells de potes locomotrius bífides.
L’abdomen és voluminós i va proveït de pleopodis, l’últim parell dels quals és allargat i forma, juntament amb el tèlson, l’aleta caudal La closca és molt poc calcificada Tots són marins A les costes dels Països Catalans és molt corrent la galera
mosquit verd
Mosquit verd
Hermes Almond (CC BY-NC-ND 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters, de la família dels tiflocíbids, que té a l’èlitre una àrea cerosa finament estriada transversalment.
Els ocelles són situats entre el front i el vèrtex Els mascles tenen un òrgan estridulós situat a l’abdomen Ponen els ous als teixits de moreres, ceps, cotó i altres plantes, on es desenvolupen durant cinc setmanes i provoquen les consegüents alteracions en l’hoste