Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
ressort
Quatre tipus de ressorts
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc, per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural desenvolupant una força utilitzable.
Els ressorts són emprats per a diverses finalitats, entre les quals cal destacar les d’amortidors de xocs topalls dels vagons de tren, ballestes d’automòbil, etc, d’acumuladors de treball molla dels rellotges, de les joguines, etc, per a repartir esforços en els somiers, etc, de limitadors d’esforç en les premses, etc, per a mesurar forces, com a element d’oscillació espiral dels rellotges, etc, etc Els ressorts poden ésser classificats, segons que la deformació principal sigui per flexió o per torsió, en ressorts de flexió i ressorts de torsió segons la manera com són aplicades les forces,…
croc
Militar
Peça corba que servia per a atreure la corda de la ballesta fins a muntar-la a la nou en parar l’arma.
suspensió
Esquema d’una suspensió hidractiva: segons les dades que rep de cinc sensors, el processador actua instantàniament, per mitjà de l’electrovàlvula, per a establir la suspensió més apropiada
© Fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt d’elements mecànics, interposats entre el bastiment o la carrosseria d’un vehicle i les seves rodes o llurs eixos.
Estan dotats de l’elasticitat necessària per tal que, malgrat transmetre el pes del vehicle a les rodes, amorteixin els xocs, les trepidacions i les sotragades produïdes per les irregularitats del terreny sobre el qual es desplaça el vehicle La suspensió permet que les oscillacions brusques i de gran amplitud de les rodes arribin atenuades als passatgers i a la càrrega, en oposar a les dites oscillacions una barrera elàstica Tots els vehicles tenen un sistema de suspensió, generalment múltiple, en el qual cas hom distingeix la suspensió primària constituïda per l’òrgan que atenua les…
cordat | cordada
Heràldica
Dit d’un instrument musical, d’una ballesta, d’un arc, d’un jou o d’altres estris amb les cordes d’un esmalt diferent.
arma
Militar
Instrument, especialment el fabricat a propòsit per atacar o defensar-se.
Segons llur finalitat, les armes poden ésser classificades en armes defensives , per a protegir individualment escut, arnès, casc, màscara antigàs, etc o bé collectivament antimíssils, etc, i armes ofensives , destinades a l’atac segons el maneig, les armes ofensives poden ésser armes de mà bastó, maça, porra, destral, tomahawk , alfange, alabarda, punyal, daga, etc i armes llancívoles o de tret , d’acció a distància de l’atacant segons el mètode de propulsió, les armes llancívoles o de tret es classifiquen en impulsades a mà fona, arpó, venable, llança, boleadoras , bumerang, bomba de mà,…
corda
Corda feta de cànem, crin, tripa, etc, que hom col·loca ben tesa entre els dos extrems de la ballesta o de l’arc de tirar sagetes i serveix per a parar l’arma.
observatori astronòmic
Secció del primer observatori de l’ESO, instal·lat al cim de La Silla (Xile)
© Fototeca.cat
Astronomia
Lloc des del qual hom observa els astres, en determina els moviments i n’estudia les propietats (astronomia).
Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i…
nou
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de banya, de metall o d’una altra matèria dura, en forma d’ungla, que, disposada al mig de l’arbrer de la ballesta i accionable amb la clau, mantenia la corda tesada fins al moment de disparar.
boça
Història
Militar
Prova que hom feia en les armes defensives medievals i renaixentistes per tal de comprovar-ne la resistència, i que consistia a sotmetre-les, un cop fabricades, a un tret de sageta, de ballesta i, més endavant, d’arcabús.
Hom deia, per exemple, malla de tota boça o de mitja boça per indicar que era més o menys forta també de tota prova o de mitja prova
fletxa
Punta de fletxa triangular sobre una petita esquerda plana de sílex marró clar, amb llargues aletes, ampli pedúncul rectilini i retocs marginals en tots els seus talls (Jaciment de Los Blanquizares de Lébor, a Totana, Múrcia, 3000 aC - 2000 aC)
Museo de Almería
Militar
Arma ofensiva que hom llança amb un arc o una ballesta i que consisteix en una tija prima de fusta amb una punta esmolada de ferro en un cap i, a vegades, a l’altre cap, unes aletes de ploma o de metall.
La fletxa ha estat l’arma per excellència dels pobles primitius, i a Europa fou emprada fins al segle XVII Hom n'impregnava, també, la punta amb una matèria verinosa, o combustible, per tal de fer-la més eficaç Darrerament, l’ús de la fletxa resta, de fet, reduït a la pràctica esportiva