Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
rinoscòpia
Examen visual de les fosses nasals, sia pel nas (rinoscòpia anterior) o per la faringe (rinoscòpia posterior).
arc d’illes
Geomorfologia
Hidrografia
Filera d’illes que sovint voreja les fosses oceàniques i que habitualment és convexa vers l’oceà obert.
Hom hi distingeix un arc extern o frontal, sense volcans actius, i un arc intern, amb volcans actius Els arcs d’illes es compten entre les estructures geològiques més actives de la Terra
òrbita
Anatomia animal
Cadascuna de les dues cavitats simètriques situades a ambdós costats de les fosses nasals on s’allotgen els ulls.
És formada pels ossos maxillar, unguis, làmina papiràcia de l’etmoides, apòfisi orbitària del palatí, malar, esfenoide i frontal
timbre nasal
Biologia
Alteració del timbre natural de la veu per ressonància del so a la part posterior de les fosses nasals.
si
Anatomia animal
Cadascuna de les cavitats aèries dels ossos del crani i de la cara, que comuniquen amb les fosses nasals.
Són els sins etmoidal, esfenoidal, frontal i maxillar
autofonia
Patologia humana
Audició de la ressonància de la pròpia veu per trastorns de l’orella mitjana i de les fosses nasals.
cicle de Wilson
Geologia
Període de separació i convergència de les plaques litosfèriques establert pel geofísic canadenc J. Tuzo Wilson, el 1966, en el qual distingí sis estadis.
Segons les dades de què hom disposa, només s’ha produït un cicle d’aquest tipus durant la història de la Terra, que acabà amb la formació de la Pangea a partir del desmembrament d’un continent anterior Però a diferents llocs del món es troben situacions actuals de cada un dels sis estadis En el primer, l’escorça sofreix processos d’aprimament i bombament que porten a la formació de valls de rift , com les del NE d’Àfrica Pel que fa al segon, hi ha una progressiva subsidència i comença l’expansió del fons de la conca es forma una mar estreta amb fenòmens evaporítics, com la mar Roja En el…
meat nasal
Anatomia animal
Cadascun dels tres espais o canals, superior, mitjà i inferior, en la paret externa de les fosses nasals, entre els cornets corresponents.
subnasal
Antropologia
Dit del punt craniomètric situat a la meitat de la vora inferior de les fosses nasals, en l’anomenada espina nasal (punt somàtic).
quelonis
Quelonis (tortuga gegant de Galápagos)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals, anomenades…