Resultats de la cerca
Es mostren 323 resultats
redreç
Història
Acció destinada a sanejar les finances d’una corporació.
Donà nom especialment a la política empresa per Ferran II de Catalunya-Aragó al darrer terç del s XV, de reforma de les corporacions públiques catalanes
arquitectura oberta
Electrònica i informàtica
En informàtica, terme que s’aplica als ordinadors que fan públiques les seves especificacions tècniques.
auditor | auditora
Jurista que exerceix funcions públiques d’assessor prop dels tribunals integrats per jutges no togats.
autorització administrativa
Dret
Acte pel qual les administracions públiques faculten l’exercici d’un dret a un administrat.
irenarca
Història
A la Roma imperial, funcionari que tenia cura de la pau i la tranquil·litat públiques.
martell pneumàtic
Martell pneumàtic
© Fototeca
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Màquina de percussió, de funcionament pneumàtic, emprada en treballs de mineria i en obres públiques.
És alimentat per un compressor d’aire mitjançant un tub flexible
local públic
Dret civil
Local destinat a activitats públiques o que és obert en principi a tota la gent.
S'oposa, generalment, al local d’entrada reservada a un cert tipus socis, membres d’una entitat, etc
tesmòteta
Història
Títol aplicat a sis dels nou arconts atenesos (els altres eren l’arcont epònim, l’arcont polemarc i el rei, amb els quals no tenien vincle de col·legialitat).
Durant els s V i IV aC els tesmòtetes eren anuals i elegits a sort, instruïen causes públiques com ara delictes contra l’estat i algunes de privades com ara adulteri, furt, etc
asiento
Història
Contracte per al préstec de diners que els reis de la casa d’Àustria establien amb llurs banquers (generalment alemanys, flamencs i genovesos) per finançar llur política internacional.
Els contractes esmentaven els sistemes de reemborsament, que hom feia generalment a Castella per unes consignacions sobre rendes públiques, o sobre els carregaments vinguts d’Amèrica, i força sovint amb llicència de sortida de numerari
requisició
Dret administratiu
Dret concedit a l’autoritat administrativa o militar d’expropiar béns particulars, mobles o immobles, o disposar-ne temporalment i d’obligar coactivament a certes prestacions, en casos necessaris i no sempre amb la deguda indemnització.
La llei d’expropiació forçosa expropiació en preveu de civils en casos d’epidèmies, inundacions, calamitats públiques o per greus raons d’ordre públic, i de militars en temps de guerra, mobilització o maniobres militars